La historia de Troya en la producción de Juan Fernández de Heredia

• María Sanz Julián ^[1]
  1. [1] Universidad de Zaragoza

     Universidad de Zaragoza

     Zaragoza, España

     
• Localización: Medievalia, ISSN-e 2014-8410, ISSN 0211-3473, Vol. 27, Vol. 1, 2024 (Ejemplar dedicado a: La matèria troiana a l'edat mitjana peninsular: temàtiques i textualitats), págs. 219-247
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The story of Troy in the production of Juan Fernández de Heredia
  • La història de Troia a la producció de Juan Fernández de Heredia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La producción literaria de Juan Fernández de Heredia es claro reflejo de su profundo interés por la historiografía y la Antigüedad Clásica, pasiones que su trayectoria política y militar contribuyó en buena medida a reforzar. En ese marco conviene destacar el papel que la historia de Troya juega en la obra del Gran Maestre.Son varios los textos salidos del scriptorium herediano que utilizan como sustrato literario la materia troyana. En primer lugar hay que citar la Crónica Troyana, la obra que de manera más evidente recoge el testigo de Homero y de Guido de la Columna. Junto a esta, encontramos otras en la que la historia de la caída de Troya y de los héroes que participaron en la contienda ocupan un lugar más o menos relevante. Es el caso de la Gran Crónica de Espanya, donde se atiende al origen del conflicto, y de la Gran Crónica de los Conquiridores o del Plutarco, en las que reencontramos a personajes como Hércules, Eneas o Ulises. Estos también tienen un cierto peso en la iconografía de los manuscritos conservados.El propósito de este artículo es mostrar cómo Heredia utiliza e integra la materia troyana en su producción con diferentes propósitos y de qué modo aquella tiene la capacidad de ahormarse de manera exitosa en obras de carácter muy diferente.

  • català

    La producció literària de Juan Fernández de Heredia és un clar reflex del seu profund interès per la historiografia i l’antiguitat clàssica, passions que la seva trajectòria política i militar contribuí en bona mesura a reforçar. En aquest marc convé destacar el paper que la història de Troia juga dins l’obra del Gran Maestre. Son diversos els textos sortits de l’scriptorium heredià que utilitzen com a substrat literari la matèria troiana. En primer lloc, cal citar la “Crónica Troyana”, l’obra que de manera més evident recull el testimoni d’Homer i de Guido delle Colonne. Juntament amb aquesta, trobem d’altres en les què la història de la caiguda de Troia i dels herois que van participar a la lluita ocupen un lloc més o menys rellevant. És el cas de la “Gran Crónica de Espanya, donde se atiende al origen del conflicto, y de la Grant Crónica de los Conquiridores o del Plutarco”, obres en les què retrobem a personatges com Hèrcules, Enees o Ulisses. Aquests també tenen un cert pes a la iconografia dels manuscrits conservats. El propòsit d’aquest article és mostrar com Heredia utilitza i integra la matèria troiana dins la seva producció amb diferents propòsits i de quina manera aquesta té la capacitat d’adaptar-se de manera exitosa en obres de caràcter molt diferent.

  • English

    The literary production of Juan Fernández de Heredia is a clear evidence of his deep interest in historiography and Classical Antiquity, a passion that his political and military career contributed to a great extent to reinforce. In this context, it is worth highlighting the role played by the story of Troy in the Grand Master’s work.There are several texts from the Heredian scriptorium that use the Trojan matter as a literary substratum. First of all, we must mention the Crónica Troyana, the work which most obviously takes up the baton of Homer and Guido de la Columna. Alongside this, there are others in which the history of the fall of Troy and the heroes who took part in the battle occupy a more or less important place. This is the case of the Gran Crónica de Espanya, which deals with the origin of the conflict, and the Grant Crónica de los Conquiridores or Plutarch, in which we find characters such as Hercules, Eneas or Ulysses. These also have a certain weight in the iconography of the manuscripts. The purpose of this article is to show how Heredia uses and integrates the Trojan material in his production for different purposes and how it has the capacity to successfully shape itself into works of very different character.