Resumen de Introspecció lingüística en els reculls de lèxic ribagorçans

Jordi Suïls Subirà

• English

  This article shows evidence about the building process of a linguistic perception regarding the Ribagorçan variety of Catalan. We consider it under the theoretic scope of chronotope, as a spatiotemporal frame that confers the value of social indicators to the linguistic variables. This evidence comes partly from the participatory observation into activities that several social entities have been developing regarding the dialect. Our main source are amateur compilations of lexicon that give us evidence (1) about the awareness of language change from the introspective work of their authors along two generations, and (2) about the identification of some elements that have become overtly emblematic of the geolect. The awakening of such an awareness is attributed to the contrasting presence of the standard variety. This would be confirmed by contrasting different cases in the area: the case of Catalan under Catalonia’s administrative context, the neighbouring context of Occitan in the Aran Valley, and that of Catalan under the Aragonese administration. Only in the first case the language is present in formal and academic uses and we find lexical compilations as those described above.

• galego

  Aquest article aporta evidències en relació amb la varietat ribagorçana del català. En concret, sobre quina percepció en tenen els seus parlants. Ho observem sota l’abast teòric del concepte de cronotop, com a marc espaciotemporal que confereix el valor d’indicadors socials a les variables lingüístiques. Aquestes evidències venen, en part, de l’observació participativa d’activitats que entitats socials o individus han anat desenvolupant en relació amb el dialecte. La nostra font principal són compilacions de lèxic, fetes espontàniament per parlants no especialistes en llengua, que ens donen dades (1) sobre la consciència de canvi lingüístic des de la introspecció dels seus autors al llarg de dues generacions, i (2) sobre la identificació d’alguns elements que han esdevingut clarament emblemàtics del geolecte. El desvellament d’aquesta autopercepció s’explica per la presència contrastiva de la varietat estàndard. Aquest és el cas en el context administratiu català, on aquella varietat és present en els usos formals i acadèmics. Es pot confirmar en comparar el cas amb els contextos veïns de l’occità a l’Aran i del català sota l’administració aragonesa, on no trobem compilacions com les que hem assenyalat més amunt.