Maquinolatría y creatividad poshumana entre futurismo, arte generativo e inteligencia artificial

• Carolina Fernández-Castrillo ^[1]
  1. [1] Universidad Carlos III de Madrid

     Universidad Carlos III de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 34, 2024 (Ejemplar dedicado a: Materiologia i variantologia: Invitació al diàleg), págs. 1-8
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Machinolatry and posthuman creativity between futurism, generative art and artificial intelligence
  • Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El arte generativo cumple la promesa futurista de facilitar la cocreación entre ser humano y máquina. La investigación aborda una potencial conexión entre el Futurismo y el presente (pos)digital para plantear una definición de la «creatividad poshumana» mediante el papel del manifiesto artístico como formato textual de referencia en el ámbito vanguardista, a comienzos del siglo XX y en la era de la Web 3.0. Desde la arqueología de los medios se revisarán los orígenes de la machine conditionen relación con los procesos de expresión creativa del arte mediático, prestando especial atención al arte procedural como culminación del arte no humano. Se procederá al análisis comparativo de un corpus formado por dos manifiestos representativos de los límites y posibilidades de la alianza creativa humano-mecánica en los últimos cien años: «L’arte meccanica. Manifesto futurista» (1923) y «The Decentralized Unicist Manifesto» (2021), resultante de la aplicación de la IA al campo del arte mediante el aprendizaje automático y las redes neuronales. Se evaluará el papel pionero de este tipo de textos programáticos al definir la relación entre creatividad y poshumanismo desde dos momentos históricos marcados por la urgencia colectiva en identificar los riesgos y beneficios en el uso artístico de los sistemas de inteligencia autónoma.

  • català

    L’art generatiu compleix la promesa futurista de facilitar la cocreació entre l’ésser humà i la màquina. Aquesta recerca aborda una connexió potencial entre el futurisme i el present (post)digital amb l’objectiu de plantejar una definició de la «creativitat posthumana» a través del paper del manifest artístic com a format textual de referència en l’àmbit avantguardista, tant al començament del segle XX com a l’era de la Web 3.0. Mitjançant una metodologia basada en l’arqueologia de mitjans, es revisaran els orígens de la machine condition en relació amb els processos d’expressió creativa en el context de l’art mediàtic, prestant especial atenció a l’art procedural com a culminació de l’art no-humà. Es procedirà a l’anàlisi comparativa d’un corpus format per dos manifestos representatius dels límits i possibilitats de l’aliança creativa humà-mecànica a l’últim centenni: «L’arte meccanica. Manifesto futurista» (1923 i «The De-centralized Unicist Manifest» (2021), resultant de l’aplicació de la IA al camp de l’art mitjançant l’aprenentatge automàtic i les xarxes neuronals. A partir d’aquest estudi s’avaluarà el paper pioner d’aquest tipus de textos programàtics orientats a definir la relació entre creativitat i posthumanisme des de dos moments històrics marcats per la urgència col·lectiva a identificar els riscos i els beneficis existents en l’ús artístic de sistemes d’intel·ligència autònoma.

  • English

    Generative art fulfills the Futurist promise to facilitate the process of co-creation between humans and machines. The current research addresses a potential connection between Futurism and the (post)digital present with the purpose of proposing a definition of “posthuman creativity” through the role of the artistic manifesto as a textual format of reference in the avant-garde field, both at the beginning of the 20th century and in the era of Web 3.0. Using a methodology based on media archeology, the origins of the machine condition will be reviewed in relation to the processes of creative expression in the context of media art by paying special attention to procedural art as the culmination of non-human art. A comparative analysis will be carried out of a corpus formed by two representative manifestos of the limits and possibilities of the creative alliance of humans and machines in the last century: “L’arte meccanica. Manifesto futurista” (1923) and “The Decentralized Unicist Manifesto” (2021), resulting from the employment of AI to the field of art through machine learning and neural networks. From this study, the pioneering role of this type of programmatic texts will be evaluated to define the relationship between creativity and posthumanism from two historical moments marked by the collective urgency in identifying the risks and benefits that exist in the artistic use of autonomous intelligence systems.