Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Modernidad general: aviones, skywriting y heterotopía en el cielo

    1. [1] University Paris
  • Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 34, 2024 (Ejemplar dedicado a: Materiologia i variantologia: Invitació al diàleg), págs. 1-13
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Overhead modernity: airplanes, skywriting, and heterotopia in the sky
    • Modernitat general: avions, skywriting i heterotopia en el cel
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La pantallología, o arqueología de medios de la pantalla, me ha ocupado durante más de veinte años. Estoy cada vez más convencido de que sus investigaciones deben llevarse más allá en el tiempo y también más allá del mundo occidental. Las pantallas para los media se pueden entender como artefactos dedicados que son distintos de las formas y contenidos que siguen apareciendo en ellas. En resumen, son interfaces que conectan lo cercano y lo más remoto, lo presente y lo ausente, lo material y lo discursivo. Para comprender su genealogía desde perspectivas espaciotemporales extendidas, es importante prestar atención a cosas «parecidas a pantallas» que pueden ni siquiera haber sido llamadas «pantallas», «écrans» o «Leinwands» por sus creadores y por sus usuarios. Un ejemplo de estos objetos similares a pantallas que llama la atención son las «pantallas» producidas desde tiempos inmemoriales en algunas culturas de Asia Oriental como Japón y China. Tienen historias, interconexiones, formas, iconografías y usos específicos. Aunque estos objetos no parecen coincidir con la idea occidental de pantallas para los medios (sus decoraciones y las imágenes que llevan son permanentes), merecen atención desde una perspectiva de pantallología no solo por lo que son, sino también porque se integraron en los procesos culturales, políticos y económicos que unieron a diferentes partes del mundo. Po-demos hablar del «tráfico en pantallas», lo que se ha convertido en un fenómeno extenso. Las «pantallas» orientales se transportaron a diferentes partes del mundo, incluidas Europa y América Latina. Se sometieron a tendencias culturales y las culturas receptoras les dieron significado. Algunos ejemplos evidentes son las tendencias occidentales de la chineríay el japonismo, que vieron estas «pantallas» de formas muy diferentes en comparación con las que las habían concebido y producido. Las interpretaciones «orientalistas» (E. Said) influyeron en el modo en cómo se vieron estos objetos en los entornos donde se habían producido. En este artículo, sugeriré que dar sentido a dichos intercambios interculturales añadirá información importante a nuestros esfuerzos por comprender los desarrollos formativos de las pantallas para los medios desde perspectivas que van más allá tanto de las opiniones occidentales como de las formaciones ideológicas.

    • English

      Screenology, or Media Archaeology of the Screen, has occupied me for over twenty years. I am more and more convinced that its investigations must be taken far back in time and also beyond the Western world. Media screens can be understood as dedicated artifacts that are distinct from the forms and contents that keep appearing on them. In brief, they are interfaces that connect the close and the remote, the present and the absent, the material and the discursive. To understand their genealogy from extended spatiotem-poral perspectives, it is important to pay attention to “screen-like” things that may not even have been called “screens”, “écrans” or “Leinwands” by their creators and users. One example of such screen-like objects that commands attention are the “screens” produced in East-Asian cultures like Japan and China since times immemorial. They have specific histories, interconnections, forms, iconographies and uses. Although such objects do not seem to match the later Western idea of media screens (their decorations and the pictures they carry are permanent), they deserve attention from a screenological perspective not only as what they are, but also because they became integrated into the cultural, political and economic processes that brought different parts of the world together. We can talk about “traffic in screens”, which has become an extensive phenomenon. Oriental “screens” were transported to different parts of the world, including Europe and Latin America. They became submitted to cultural trends and were given signification by the receiving cultures. Obvious examples are the Western trends Chinoiserie and Japon-isme, which saw these “screens” in very different ways compared with those who had conceived and produced them. Western “Orientalist” (E. Said) interpretations influenced how these objects were seen in the environments where they had been produced. In this paper, I will suggest that making sense of such cross-cultural exchanges will add important insights to our efforts to understand the formative develop-ments of media screens from perspectives that go beyond Western views and ideological formations.

    • català

      La pantallologia, o arqueologia de mitjans de la pantalla, m’ha ocupat durant més de vint anys. Estic cada vegada més convençut que les seves recerques han de portar-se més enllà en el temps i també més enllà del món occidental. Les pantalles per als mèdia es poden entendre com a artefactes dedicats que són diferents de les formes i continguts que continuen apareixent en elles. En resum, són interfícies que connecten allò pròxim i allò més remot, allò present i allò absent, allò material i allò discursiu. Per a comprendre la seva genealogia des de perspectives espaciotemporals esteses, és important parar esment a coses «semblants a pantalles» que poden ni tan sols haver estat anomenades «pantalles», «écrans» o «Leinwands» pels seus creadors i pels seus usuaris. Un exemple d’aquests objectes similars a pantalles que crida l’atenció són les «pantalles» produïdes des de temps immemorials en algunes cultures d’Àsia Oriental com el Japó i la Xina. Tenen històries, interconnexions, formes, iconografies i usos específics. Encara que aquests objectes no semblen coincidir amb la idea occidental de pantalles per als mitjans (les seves decoracions i les imatges que porten són permanents), mereixen atenció des d’una perspectiva de pantallologia no sols pel que són, sinó també perquè es van integrar en els processos culturals, polítics i econòmics que van unir a diferents parts del món. Podem parlar del «trànsit en pantalles», el que s’ha convertit en un fenomen extens. Les «pantalles» orientals es van transportar a diferents parts del món, incloses Europa i Amèrica Llatina. Es van sotmetre a tendències culturals i les cultures receptores els van donar significat. Alguns exemples evidents són les tendències occidentals de la chinoiserie i el japonisme, que van veure aquestes «pantalles» de formes molt diferents en comparació amb les que les havien concebut i produït. Les interpretacions «orientalistes» (E. Said) van influir en la manera en com es van veure aquests objectes en els entorns on s’havien produït. En aquest article, suggeriré que donar sentit a aquests intercanvis interculturals afegirà informació important als nostres esforços per comprendre els desenvolupaments formatius de les pantalles per als mitjans des de perspectives que van més enllà tant de les opinions occidentals com de les formacions ideològiques.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno