Arte, como dispositivo de riesgo
-
Aaron Jaffe [1]
-
[1] Florida State University
Florida State University
Estados Unidos
-
- Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 34, 2024 (Ejemplar dedicado a: Materiologia i variantologia: Invitació al diàleg), págs. 1-13
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Art, as risky device
- Art, com a dispositiu de risc
- Enlaces
-
Resumen
- español
Mi título alude a «Art, as Device», la declaración fundacional del formalismo ruso de Victor Shklovsky. La piedra angular de su contribución a los estudios modernistas es la idea de la desfamiliarización (ostranenia o distanciamiento), un programa en el que la forma se opone al riesgo y a la administración. Mi ensayo rastrea señales y homologías del arte moderno, como dispositivo de riesgo, señal de riesgo y homologías que atraviesan la modernidad de los medios en un sentido teórico ampliado de los medios. Considerando especialmente un momento vorticista que representa «la realidad del presente , no o el futuro sentimental», examina, entre otros, los giroscopios, los vortoscopios y el whoroscope ideados por cacharreadores aficionados modernistas, que diagraman los riesgos pasados y futuros en el metamedio actual. El resultado del ensayo reconcibe dos conceptos casi omnipresentes en nuevos estudios literarios y culturales: modernismo y medio. Por un lado, el concepto de modernismo, con sus genealogías angloamericanas y ambiciones cosmopolíticas recibidas, describe un reflejo de la modernidad en la literatura, el arte, la cultura y los medios de comunicación; por otro lado, un mejor relato teórico de los medios de comunicación. El concepto de medio atrae el modernismo/la modernidad en varias otras direcciones: desde la noción de modernismo de especificidad y transparencias medias de Greenberg hacia las opacidades de un a priori técnico-medial; desde entornos cibernéticos hacia la mediación como efecto de interfaz con posibilidades escalares inhumanas. Existe una sensación aguda de que todo lo moderno, cada intento arriesgado de organizar nuestro cuerpo y nuestras vidas, se trata de una orientación media. La tarea de la crítica literaria-media-cultural, la inteligencia humana críticamente reflexiva, en la segunda era moderna de los medios de masas, según Vilém Flusser, es descubrir los aparatos detrás de los aparatos que programan los aparatos. Y, más que nunca, adaptar la afirmación teórica de los medios de Friedrich Kittler de que nuestras herrami-entas literarias están haciendo funcionar nuestros pensamientos: nuestras máquinas de medios están administrando nuestra inconsciencia moderna.
- català
El meu títol al·ludeix a «Art, as Device», la declaració fundacional del formalisme rus de Victor Shklovsky. La pedra angular de la seva contribució als estudis modernistes és la idea de la desfamiliarització (ostranenia o distanciament), un programa en el qual la forma s’oposa al risc i a l’administració. El meu assaig rastreja senyals i homologies de l’art modern, com a dispositiu de risc, senyal de risc i homologies que travessen la modernitat dels mitjans en un sentit teòric ampliat dels mitjans. Considerant especialment un moment vorticista que representa «la realitat del present, no o el futur sentimental», examina, entre altres, els giroscopis, els vortoscopios i el whoroscope ideats per tinker-hobbyists modernistes aficionats, que diagramen els riscos passats i futurs en el metamedi actual. El resultat de l’assaig concep de nou dos conceptes gairebé omnipresents en nous estudis literaris i culturals: modernisme i mitjà. D’una banda, el concepte de modernisme, amb les seves genealogies angloamericanes i ambicions cosmopolítiques rebudes, descriu un reflex de la modernitat en la literatura, l’art, la cultura i els mitjans de comunicació; d’altra banda, un millor relat teòric dels mitjans de comunicació. El concepte de mitjà atreu el modernisme/la modernitat en diverses altres direccions: des de la noció de modernisme d’especificitat i transparències mitjanes de Greenberg cap a les opacitats d’un a priori tècnic-medial; des d’entorns cibernètics cap a la mediació com a efecte d’interfície amb possibilitats escalars inhumanes. Existeix una sensació aguda que tot allò modern, cada intent arriscat d’organitzar el nostre cos i les nostres vides, es tracta d’una orientació mitjana. La tasca de la crítica literària-mitjana-cultural, la intel·ligència humana críticament reflexiva, en la segona era moderna dels mitjans de masses, segons Vilém Flusser, és descobrir els aparells darrere dels aparells que programen els aparells. I, més que mai, adaptar l’afirmació teòrica dels mitjans de Friedrich Kittler que les nostres eines literàries estan fent funcionar els nostres pensaments: les nostres màquines de mitjans estan administrant la nostra inconsciència moderna.
- English
My title alludes to “Art, as Device,” Victor Shklovsky’s foundational statement of Russian Formalism. The cor-nerstone of its contribution to modernist studies is the idea of defamiliarization (ostranenie or estrangement), a program in which form subtends risk and administration. My essay traces signals and homologies of modern art, as risky device, risk signal and homologies that cut across media modernity in an expanded, media theoretical sense. Giving special consideration to a Vorticist moment that stands “for the Reality of the Pres-ent – not or the sentimental Future”, it examines, inter alia, the gyroscopes, vortoscopes and whoroscopesdevised by modernist tinker-hobbyists, who diagram past and future risks on the present metamedium. The essay’s payoff reconceives two nearly ubiquitous concepts in new literary and cultural studies: modernism and medium. On the one hand, the modernism concept, with its Anglo-American genealogies and receipts and cosmopolitical ambitions, describes a reflex to modernity in literature, art, culture and media; on the other, a better media-theoretical account of medium. The medium concept pulls modernism/modernity in several oth-er directions: from the Greenbergian notion of modernist medium specificity and transparencies towards the opacities of a technical-medial a priori; from cybernetic environments towards mediation as interface effect with inhuman scalar possibilities. There is an acute sense that everything modern – every risky attempt to arrange our bodies and our lives – is about medium orientation. The task of literary-media-cultural criticism – critically reflexive human intelligence – in modernity’s second media mass-age, according to Vilém Flusser, is to uncover the apparatuses behind the apparatuses that program apparatuses. And, more than ever, to adapt Friedrich Kittler’s media theoretic claim that our literary tools are working our thoughts: our media-machines are administering our modern unconsciousness.
- español
