Este artículo analiza diferentes maneras de utilizar el arte en el contexto penitenciario. La observación se realizó en el Centro Penitenciario La Model de Barcelona antes y después de su cierre en el año 2017, y en el centro de Brians que asumió el rol de La Model como centro de preventivos de Barcelona. Son objeto de reflexión en este ensayo el arte útil que remedia deficiencias arquitectónicas, el arte utilizado por la administración como herramienta de rehabilitación y el arte prohibido manifestado en tatuajes, grafitis y otras formas de expresión que representan actos de resistencia al control institucional.
Este ensaio analisa diferentes maneiras de utilizar a arte no contexto penitenciário. A observação foi realizada no Centro Penitenciário La Model de Barcelona antes e depois do seu fechamento em 2017, e no centro de Brians, que assumiu o papel de La Model como centro de preventivos de Barcelona. São objeto de reflexão neste ensaio a arte útil que remedeia deficiências arquitetônicas, a arte utilizada pela administração como ferramenta de reabilitação e a arte proibida manifestada em tatuagens, grafites e outras formas de expressão que representam atos de resistência ao controle institucional.
Aquest article analitza diferents maneres d'utilitzar l'art en el context penitenciari. L'observació es va fer en el Centre Penitenciari La Model de Barcelona abans i després del seu tancament a l’any 2017, i en el centre de Brians que va assumir el rol de la Model com a centre de preventius de Barcelona. Són objecte de reflexió en aquest article l’art útil que remeia deficiències arquitectòniques, l'art utilitzat per l'administració com a eina de rehabilitació i l'art prohibit manifestat en tatuatges, pintades i altres formes d'expressió que representen actes de resistència al control institucional.
This paper examines different ways that art is utilized in a penal setting. The observation took place at the La Modelo Penitentiary in Barcelona before and after its closure, as well as at the Brians center. The analysis focuses on three categories: art that remedies architectural deficiencies, art promoted by prison administration as a rehabilitation tool, and prohibited art manifested through tattoos, graffiti or other forms of expression representing acts of resistance to institutional control. Through case studies and participant observation, the paper reflects on these diverse artistic modalities within the restrictive context of penitentiary centers.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados