Resumen de L’enginyer Eugène Karr i la seva contribució a la siderúrgia catalana del segle XIX
- català
En aquest article resseguim l’empremta de l’activitat desenvolupada per l‘enginyer metal·lúrgic Eugène Karr i Vergé (París 1810 – Barcelona 1884) i, des d’una aproximació microhistòrica a la seva biografia, estudiem una sèrie de qüestions sobre les relacions entre tècnica i societat al segle xix. Format a l’École des Arts et Métiers de Châlons (França) entre els anys 1825 i 1830, treballà com a enginyer constructor i director de diverses instal·lacions siderúrgiques, tant a França com a Espanya. Karr considerava que el ferro afinat en forns de reverber de carbó vegetal era de qualitat superior al ferro obtingut pel procediment anglès, més econòmic, que emprava carbó de coc, i dirigí els seus esforços a millorar l’eficiència dels procediments de fosa i afinació amb carbó vegetal. Al nostre país dirigí la nova ferreria de Vila-rodona, i dissenyà alts forns i forns d’afinació a Malgrat de Mar i a Cortsaví (Vallespir), projectes que malgrat no resultar reeixits ens mostren el panorama de la indústria siderúrgica a la Catalunya del segle XIX.
- English
In this article we trace the imprint of the activity carried out by the metallurgical engineer Eugène Karr i Vergé (París 1810 – Barcelona 1884). From a microhistorical approach to his biography, we raise a series of questions about the relations between technique and society in the nineteenth century. Trained at the École des Arts et Métiers de Châlons (France) between 1825 and 1830, he worked as a construction engineer and director of several iron installations in France and in Spain. Karr considered that the iron tuned in charcoal reverb furnaces was of superior quality than the iron obtained by the more economical English procedure using coke and directed his efforts to improve the efficiency of charcoal casting and refining procedures. In our country he directed the new ironworks at Vila-rodona, and designed blast furnaces and finery furnaces in Malgrat de Mar and Cortsavi (Vallespir), projects that, despite not being successful, show us the panorama of the steel industry in nineteenth-century Catalonia.
