Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Figuraciones de Cristo en la literatura mexicana de los siglos XX y XXI: de la transculturación a la descolonialidad

    1. [1] Università de Roma La Sapienza

      Università de Roma La Sapienza

      Roma Capitale, Italia

    2. [2] Universidade de São Paulo

      Universidade de São Paulo

      Brasil

  • Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 30, 2024 (Ejemplar dedicado a: Mites bíblics i teologia cristiana jueva a la literatura hispanoamericana (Siglos XX-XXI)), págs. 29-47
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Representations of Christ in 20th and 21st Century Mexican Literature: from Transculturation to Decoloniality
    • Figuracions de Crist a la literatura mexicana dels segles XX i XXI: De la transculturació a la descolonialitat
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En este artículo, analizamos las figuraciones de Cristo en una selección de textos literarios mexicanos de los siglos XX y XXI. Abordamos las siguientes preguntas: ¿con qué fines estético-políticos los autores mexicanos se dirigen a esta figura histórica-mitológica en sus narrativas? ¿Hasta qué punto estas reescrituras contribuyen a (des)estabilizar o desacralizar mitologías cristianas hegemónicas, coloniales, patriarcales y nacionalistas (Bartra, 1987)? Analizamos cuatro obras narrativas: El laberinto de la soledad (1950) de Octavio Paz, El Llano en llamas (1953) de Juan Rulfo–, Oficio de tinieblas (1963) de Rosario Castellanos y Aparte de mí este cáliz (2009) de Luis Humberto Crosthwaite. Mediantes recursos literarios como la “transculturación narrativa” (Rama, 1982), la fragmentación, la ironía y la parodia, además de técnicas “extra-literarias” como el acto de tejer o “hilvanar” una historia, estos/as autores/as usan su escritura para cuestionar, pluralizar o desobedecer a las epistemologías dominantes, europeas y cristianas (Mignolo, 2007, 2008, 2010), y para abrir caminos hacia narrativas alternativas, feministas y descoloniales.

    • English

      In this article, we analyze the representations of the figure of Jesus Christ in a selection of twentieth- and twenty-first-century Mexican literary texts. We address the following questions: To what aesthetic-political ends do Mexican authors turn to this historical-mythological figure in their narratives? To what extent do these rewritings contribute to (de)stabilising or desacralising hegemonic, colonial, patriarchal and nationalist Christian mythologies (Bartra, 1987)? We analyze four narrative works: Octavio Paz’s El laberinto de la soledad (1950), Juan Rulfo’s El Llano en llamas (1953), Rosario Castellanos’s Oficio de tinieblas (1963), and Luis Humberto Crosthwaite’s Aparte de mí este cáliz (2009).

      Through literary devices such as “narrative transculturation” (Rama, 1982), fragmentation, irony and parody, as well as “extra-literary” techniques such as the act of weaving or “spinning” a story, these authors use their writing to question, pluralise or disobey dominant European and Christian epistemologies (Mignolo, 2007, 2008, 2010), and to open paths towards alternative, feminist and decolonial narratives.

    • català

      En aquest article, analitzem les figuracions de Crist en una selecció de textos literaris mexicans dels segles XX i XXI. Abordem les següents preguntes: amb quins fins estètic-polítics els autors mexicans es dirigeixen a aquesta figura històrica-mitològica en les seves narratives? Fins a quin punt aquestes reescriptures contribueixen a (des)estabilitzar o dessacralitzar mitologies cristianes hegemòniques, colonials, patriarcals i nacionalistes (Bartra, 1987)? Analitzem quatre obres narratives: El laberinto de la soledad (1950) de Octavio Paz, El llano en llamas (1953) de Juan Rulfo–, Oficio de tinieblas (1963) de Rosario Castellanos i Aparta de mí este cáliz (2009) de Luis Humberto Crosthwaite. Mijantçant recursos literaris com la “transculturación narrativa” (Rama, 1982), la fragmentació, la ironia i la paròdia, a més de tècniques “extra-literarias” com l'acte de teixir o “embastar” una història, aquests/as autors/as usen la seva escriptura per a qüestionar, pluralizar o desobeir a les epistemologies dominants, europees i cristianes (Mignolo, 2007, 2008, 2010), i per a obrir camins cap a narratives alternatives, feministes i descolonials.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno