Resumen de Descolonizando a justiça territorial
- português
No artigo, a justiça territorial é concebida como a situação socioespacial na qual os vetores que promovem espaços opressores são, efetivamente, combatidos e eliminados ou, idealmente, não existem. A relação entre geografia e ética fundamenta a abordagem ensejada ressaltando o reconhecimento do outro como sujeito legítimo na formação de uma sociedade decente. A questão central gira em torno da crítica à colonialidade da justiça territorial. O conceito de justiça territorial é tratado na perspectiva epistêmica do giro decolonial, reconhecendo as marcas estruturais da ferida moderno-colonial na produção social do espaço. Articula-se a aproximação entre a opção decolonial e a pedagogia das encruzilhadas visando à construção de uma contraepistemologia do Sul, na interface de cosmovisões latino-americana e africana. Por fim, mobilizam-se as noções de comum, bem viver e convivialidade para consubstanciar a leitura da decolonialidade da justiça territorial, com o objetivo de confrontar a matriz capitalista moderno-colonial patriarcal, racista, heteronormativa.
- català
En aquest text, proposem una aproximació entre el concepte de justícia territorial i el pensament descolonial per aclarir que la colonialitat consisteix en una lògica inherent a la modernitat inaugurada amb l'expansió europea del segle XVI, que comporta un conjunt d'impactes nocius a l'ètica que concep l'altre com un interlocutor legítim en una economia política d'intercanvis simbòlics i materials. L'opció descolonial exigeix una descolonització epistèmica que alliberi el pensament llatinoamericà de la càrrega colonial i faci realitat una visió del món en què altres mons són possibles o, és a dir, una visió del món en què es troba el món de l'altre. possible; en definitiva, és una lluita contra els efectes de la colonialitat moderna. La justícia territorial és un horitzó de desig format a la interfície de Geografia i Ètica. Contextualitzar el debat sobre la justícia territorial en el pensament descolonial reforça encara més la grandesa moral i el potencial polític. Descolonitzar la justícia territorial implica desvetllar les trampes epistèmiques que insisteixen a perpetuar els efectes perversos de la ferida colonial. La descolonialitat com a perspectiva de justícia territorial permet, en efecte, ampliar l'horitzó del desig a favor d'una societat digna, és a dir, on les humiliacions siguin prohibides. La nostra proposta de relectura de la justícia territorial a partir dels mapes epistèmics de l'opció decolonial i la pedagogia de la cruïlla o epistemologia d'Exu l'enriqueix des d'una perspectiva de cultura afrocentral. Amb aquest treball pretenem assenyalar camins teòrico-metodològics que fomenten una contraepistemologia capaç de guiar els passos d'una societat justa i digna. Finalment, els vincles entre les nocions de bon viure, convivència, comuns i decència corroboren la contextualització de la justícia territorial en la interfície de les contranarratives de la descolonialitat i l'epistemologia d'Exu.
- galego
Neste texto propoñemos unha aproximación entre o concepto de xustiza territorial e o pensamento decolonial para aclarar que a colonialidade consiste nunha lóxica inherente á modernidade inaugurada coa expansión europea do século XVI, que conleva un conxunto de impactos nocivos sobre a ética que concibe. o outro como interlocutor lexítimo nunha economía política de intercambios simbólicos e materiais. A opción descolonial esixe unha descolonización epistémica que libere o pensamento latinoamericano da carga colonial e realice unha visión do mundo no que outros mundos sexan posibles, é dicir, unha visión do mundo na que o mundo do outro sexa posible; en definitiva, é unha loita contra os efectos do colonialismo moderno. A xustiza territorial é un horizonte de desexo formado na interface da Xeografía e a Ética. Contextualizar o debate da xustiza territorial no pensamento decolonial reforza aínda máis a grandeza moral e o potencial político. Descolonizar a xustiza territorial pasa por descubrir as trampas epistémicas que insisten en perpetuar os efectos perversos da ferida colonial. A descolonialidade como perspectiva de xustiza territorial permite, en efecto, ampliar o horizonte do desexo a favor dunha sociedade digna, é dicir, onde se prohiba a humillación. A nosa proposta de relectura da xustiza territorial dende os mapas epistémicos da opción decolonial e a pedagoxía da encrucillada ou epistemoloxía de Exu enriquécea dende unha perspectiva da cultura afrocentral. Con este traballo pretendemos sinalar camiños teórico-metodolóxicos que fomenten unha contraepistemoloxía capaz de guiar os pasos dunha sociedade xusta e digna. Finalmente, os vínculos entre as nocións de bo vivir, convivencia, ben común e decencia corroboran a contextualización da xustiza territorial na interface das contrarrelatos da descolonialidade e a epistemoloxía de Exu.
- English
In the article, territorial justice is conceived as the socio-spatial situation in which the vectors that promote oppressive spaces are, effectively, combated and eliminated or, ideally, do not exist. The relationship between geography and ethics underlies the proposed approach, highlighting the recognition of the other as a legitimate subject in the formation of a decent society. The central issue is the critique of the coloniality of territorial justice. The concept of territorial justice is treated from the epistemic perspective of the decolonial turn, recognizing the structural marks of the modern-colonial wound in the social production of space. The rapprochement between the decolonial option and the pedagogy of the crossroads is articulated, aiming at the construction of a counter-epistemology of the South, at the interface of Latin American and African worldviews. Finally, the notions of common, “bien vivir", and conviviality are mobilized to substantiate the interpretation of the decoloniality of territorial justice, with the aim of confronting the patriarchal, racist, heteronormative modern-colonial capitalist matrix.
