«La dramatúrgia escènica: crida a la preeminència a partir de problemàtiques de perspectiva de gènere i de nova producció en la contemporaneïtat. Apunts d’un estudi escènic en l’òpera L’enigma di Lea (Portaceli/Argullol/ Casablancas) (GTL, 2019)»

Momblant Ribas, Marta ^[1]
1. [1] Universitat Rovira i Virgili
  
  Universitat Rovira i Virgili
  
  Tarragona, España
Localización: Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, ISSN-e 2385-362X, ISSN 0212-3819, Nº. 48, 2023 (Ejemplar dedicado a: Dossier: «Dramatúrgies de la dansa. Escriptures imponderables»), págs. 130-144
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo
Resumen
- La supranarrativa escènica, en tant a conceptualització que es materialitza a partir de tots els vestigis visuals i silenciosos escènics que conformen la Dramatúrgia escènica, se’ns revela com un instrument catalitzador social per l’emmirallament que suposa, i com a tal, una valuosa eina d’autoconeixement. La combinació de tot plegat és el que ens defineix en cada època. Així mateix s’esdevé pel que fa a la percepció de la identitat de la dona que es destina al públic de cada societat a través dels personatges femenins que han estat manipulats i transformats per a l’escena.L’òpera L’enigma di Lea (Portaceli, Argullol, Casablancas) estrenada la temporada del 2018/19 al Gran Teatre del Liceu és una nova producció d’una nova composició d’una nova dramatúrgia, d’un revisionisme d’un Mite Femení Transgressor, al que s'aplica una anàlisi escènica sota perspectiva de gènere holística, de mirada en femení.