Resumen de El cas clínic d’allò clàssic a allò cert
La força narrativa del “cas” d’un pacient concret supera en molt el poder de qualsevol taula, nombre, comparació o percentatge. Potser la força del cas clínic tingui a veure amb la nostra ignorància sobre el que els metges saben i utilitzen en les seves decisions. Per això, els casos clínics són essencials en l’ensenyament mèdic, tant per a estudiants, com per a residents i metges especialistes (pre i postgrau i desenvolupament professional continu). Els casos clínics tenen a tendència a presentar-se segons un esquema relativament rígid, que gairebé sempre a l’estil propi dels “casos del New England” (Case Records of the Massachussets General Hospital”). En aquest sentit els casos clínics són molt biològics, orientats en general a problemes més del diagnòstic i de la terapèutica que a problemes del seguiment. El seu contingut predominant és el “dur” (basat en resultats de màquines, com anàlisis, imatges i altres), amb escassa atenció a les dades “toves” (sociològics, antropològics i altres).
.
En tots els llocs es copia aquest esquema que acostuma a començar amb el mantra tipus “home caucàsic de 45 anys fumador de vint paquets/any que ve per...”. Es perd així l’oportunitat de considerar en cada caso la complexitat de l’emmalaltir, la repercussió en el pacient i en la família del procés que comporta l’adaptació a la malaltia i altre aspectes imprescindibles per potenciar el component docent del cas considerat. L’esmentat esquema dificulta, a més, la valoració de la complexitat humana, de forma que “refreda” la narració i la transforma gairebé en recitació.
S’acompleix l’esquema clàssic, però la descripció perd “certesa”, proximitat i frescor, i amb això tota possibilitat de commoure el metge, d’ensenyar-li, de fer-lo pensar.
Els metges necessitem casos clínics “vius” que prenguin en consideració la complexitat del pacient i de la seva malaltia i el context de la seva atenció. Bé ho demostra el diferent enfocament quan es tracta de qüestions profundes i claus, com els fins de la medicina, la mort i els errors mèdics.
