El propósito del estudio es explicar el apoyo a la participación militar en el control del crimen en América Latina. La hipótesis es que el militarismo se explica por aspectos actitudinales e institucionales. En cuanto a las actitudes políticas, se observan actitudes autoritarias, como el apoyo a golpes de estado en situaciones críticas como alta criminalidad, desempleo y corrupción. En cuanto al desempeño institucional, se observa victimización por delincuencia, satisfacción con la democracia y la policía.Se espera que cuando las instituciones son ineficaces para controlar el crimen y garantizar la seguridad, la asociación entre actitudes políticas autoritarias y militarismo es mayor. La mejor base de datos para probar el efecto de los dos conjuntos de indicadores, actitudinales e institucionales, sobre la variable dependiente es el Proyecto de Opinión Pública de América Latina (LAPOP, 2014). Las pruebas se realizan mediante regresión logística. Los resultados confirman que existe una fuerte asociación entre variables de carácter actitudinal, especialmente aquellas que apoyan golpes militares en situaciones críticas, con el militarismo. Las variables relacionadas con el desempeño institucional también tienen efectos estadísticamente significativos sobre el militarismo. Esto muestra la importancia de los análisis multidimensionales e integrados entre las dos perspectivas para explicar el comportamiento político. El artículo también sitúa a la seguridad pública como un punto de atención para la democracia latinoamericana ya que, de manera controvertida, la percepción de que el gobierno garantiza la seguridad, que la delincuencia ha disminuido y la confianza en las fuerzas armadas aumenta las posibilidades del militarismo.
El propòsit de l'estudi és explicar el suport a la participació militar en el control del crim a Amèrica Llatina. La hipótesis es que el militarisme s'explica per aspectes actitudinals i institucionals. En quant a les actituds polítiques, s'observen actituds autoritàries, com el suport a cops d'estat en situacions crítiques com a alta criminalitat, desempleo i corrupció. En quant al rendiment institucional, s'observa la victimització per la delinqüència, la satisfacció amb la democràcia i la policia. S'espera que quan les institucions siguin ineficaces per controlar el crim i garantir la seguretat, l'associació entre actituds polítiques autoritàries i militarisme és major. La millor base de dades per provar l'efecte dels dos conjunts d'indicadors, actitudinals i institucionals, sobre la variable dependent és el Proyecto de Opinión Pública de América Latina (LAPOP, 2014). Les proves es realitzen mitjançant regressió logística. Els resultats confirmen que existeix una associació forta entre variables de caràcter actitudinal, especialment aquelles que recolzen cops militars en situacions crítiques, amb el militarisme. Les variables relacionades amb el rendiment institucional també tenen efectes estadísticament significatius sobre el militarisme. Això mostra la importància de l'anàlisi multidimensional i integrat entre les dues perspectives per explicar el comportament polític. L'article també es troba a la seguretat pública com un punt d'atenció per a la democràcia llatinoamericana ja que, de manera controvertida,la percepció del govern garanteix la seguretat, que la delinqüència ha disminuït i la confiança en les forces armades augmenta les possibilitats del militarisme.
The aim of the study is to explain support for military involvement in crime control in Latin America. The hypothesis is that militarism is explained by actitudinal and institutional factors. Concerning political attitudes, authoritarian attitudes are observed, such as supporting coups in critical situations like high crime rates, unemployment, and corruption. Regarding institutional performance, there is a connection to being victimized by crime, satisfaction with democracy, and satisfaction with the police. It is expected that when institutions are ineffective at crime control and ensuring security, the association between authoritarian political attitudes and militarism will be stronger. The best database for testing the effects of the two sets of indicators, actitudinal and institutional, on the dependent variable is the Latin American Public Opinion Project (LAPOP, 2014). Tests are conducted using logistic regression. The results confirm a strong association between actitudinal variables, especially support for military coups in critical situations, and militarism. Variables related to institutional performance also have statistically significant effects on militarism. This highlights the importance of multidimensional and integrated analyses between the two perspectives to explain political behaviors. The article also positions public security as a focal point in Latin American democracy since, controversially, the perception that the government ensures security, that crime has decreased, and the trust in the armed forces increases the likelihood of militarism.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados