Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de El encierro como contexto de aprendizaje: el caso Liberté, el revés del experimento Stanford

Claudia Perlo, Diego Carmona Gallego, María Celeste Carlín

  • español

    En este trabajo referimos un caso que forma parte de nuestras investigaciones enmarcadas en el encierro como contexto de aprendizaje. Se trata del “Caso Liberté” que se encuentra en la Unidad Nro. 15 del Complejo Penitenciario de Máxima Seguridad de Batán,perteneciente al Servicio Penitenciario Bonaerense. Los objetivos son visibilizar dicho caso, buscar nuevas comprensiones sobre las posibilidades y limitaciones de su crecimiento y desarrollo y ofrecer orientaciones que permitan mejorar y adecuar esta experiencia discrepante para ser multiplicada en otros contextos. La metodología cualitativa se desarrolla a través del diseño de la investigación-acción-participativa. Se ha trabajado con fuentes primarias tales como entrevistas en profundidad a personas involucradas en este caso en diferentes roles; como así también grupos focales y observaciones de campo. Se utilizan también fuentes secundarias tales como datos estadísticos proporcionados por organismos oficiales en torno a la cuestión. En el cuerpo del trabajo en primer lugar, hacemos un desarrollo teórico que profundiza en la comprensión del encierro como un contexto de aprendizaje. Seguidamente hacemos referencia al experimento de Stanford donde analizamos el fracaso de los modelos punitivistas. Posteriormente, presentamos el Caso Liberté relevando la experiencia autogestiva que allí se lleva a cabo. Hacia el final del trabajo, buscamos demostrar que el Caso Liberté no sólo constituye el revés del caso Stanford, sino que implica otros reveses a las políticas penitenciarias actuales, a los cuáles estas últimas deberían prestar atención para su indispensable transformación.

  • English

    n this paperwe refer to a case that is part of our research framed in the context of confinement as a learning context. It is the "Liberté Case" which is located in Unit No. 15 Maximum Security Prison Complex of Batán, belonging to the Buenos Aires Penitentiary Service. The objectives are to make this case visible, to seek new understandings about the possibilities and limitations of its growth and development and to offer guidelines to improve and adapt this discrepant experience to be multiplied in other contexts. The qualitative methodology is developed through the design of participatory action research. We have worked with primary sources such as in-depth interviews with people involved in this case in different roles; as well as focus groups and field observations. Secondary sources such as statistical data provided by official bodies on the issue were also used. In the body of the paper, first of all, we make a theoretical development that deepens the understanding of confinement as a learning context. We then refer to the Stanford experiment where we analyze the failure of punitivist models. Subsequently, we present the Liberté case, highlighting the self-managed experience carried out there. Towards the end of the paper, we seek to show that the Liberté case is not only the backhand of the Stanford case but also implies other backhands to current prison policies, which should be taken into account for their indispensable transformation.

  • català

    En aquest treball referim un cas que forma part de les nostres recerques emmarcades en el tancament com a context d'aprenentatge. Es tracta del “Cas Liberté” que es troba en la Unitat Núm. 15 del Complex Penitenciari de Màxima Seguretat de Batán, pertanyent al Servei Penitenciari Bonaerense. Els objectius són visibilitzar aquest cas, buscar noves comprensions sobre les possibilitats i limitacions del seu creixement i desenvolupament i oferir orientacions que permetin millorar i adequar aquesta experiència discrepant per a ser multiplicada en altres contextos. La metodologia qualitativa es desenvolupa a través del disseny de la recerca-acció-participativa. S'ha treballat amb fonts primàries com ara entrevistes en profunditat a persones involucrades en aquest cas en diferents rols; com així també grups focals i observacions de camp. S'utilitzen també fonts secundàries com ara dades estadístiques proporcionades per organismes oficials entorn de la qüestió. En el cos del treball en primer lloc, fem un desenvolupament teòric que aprofundeix en lacomprensió del tancament com un context d'aprenentatge. Seguidament fem referència a l'experiment de Stanford on analitzem el fracàs dels models punitivistas. Posteriorment, presentem el Cas Liberté rellevant l'experiència autogestiva que allí es duu a terme. Cap al final del treball, busquem demostrar que el Cas Liberté no sols constitueix el revés del cas Stanford, sinó que implica altres revessos a les polítiques penitenciàries actuals, als quals aquestes últimes haurien de parar esment per a la seva indispensable transformació.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus