La indústria turística és un dels principals motors econòmics mundials, amb un pes importantíssim als Països Catalans i, sobretot, a llocs com les Illes Balears. Curiosament, però, l’atenció que ha prestat l’etnomusicologia a aquest fenomen massiu és relativament nova. En aquest article, que neix d’unes reflexions en l’àmbit de la docència de l’autor, plantejam la necessitat de desenvolupar una etnomusicologia crítica del turisme a casa nostra que, des d’una perspectiva emic, adopti les eines del creixent camp de l’ecomusicologia fins a completar una proposta global i radical en conjunt. Tot plegat ens ha de permetre incidir millor en els reptes que, com a acadèmics, com a investigadors professionals i com a ciutadans, ens planteja la crisi socioecològica del segle XXI al nostre país.
The tourism industry is one of the foremost world economic engines and one of immense importance in the Catalan Countries at large and above all in places like the Balearic Islands. Curiously enough, however, ethnomusicology has only turned its attention to this mass phenomenon in relatively recent times. This article, which stems from some reflections in the sphere of the author’s teaching activity, poses the need to develop ethnomusicology critical of tourism in the Balearic Islands which should adopt, from an emic standpoint, the tools of the growing field of ecomusicology in order to complete a radical comprehensive proposal. All this should allow us to better exert an influence in the challenges which are posed to us as scholars, professional researchers and citizens by the socioecological crisis of the 21st century in the Balearic Islands.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados