Resumen de "No llegan cartas": Radicales y republicanos: la reacción gubernamental a la huelga de carteros en Madrid en 1873
- español
A diferencia de otras huelgas ocurridas durante el Sexenio Democrático, la de los carteros de calle en febrero de 1873 en Madrid fue de empleados públicos. El conflicto no fue entre capital y trabajo, sino de la administración con sus trabajadores no funcionarios. La reacción del Gobierno radical de Ruiz Zorrilla fue el despido de los carteros y su sustitución por agentes del orden y milicianos para mantener el servicio público. La presión de la prensa y el perjuicio económico durante los tres meses siguientes decidieron al nuevo director de Comunicaciones, el republicano Benigno Rebullida, al reintegro de los carteros en sus puestos y a la reglamentación de la carrera de Correos en mayo de 1873. Esta huelga había pasado desapercibida hasta ahora y constituye un ejemplo de los conflictos entre la administración y sus empleados antes de 1874, inmerso en el proceso de funcionarización del empleo público y la racionalización de los servicios.
- català
A diferència d'altres vagues ocorregudes durant el Sexenni Democràtic, la dels carters de carrer al febrer de 1873 a Madrid va ser d'empleats públics. El conflicte no va ser entre capital i treball, sinó de l'administració amb els seus treballadors no funcionaris. La reacció del Govern radical de Ruiz Zorrilla va ser l'acomiadament dels carters i la seva substitució per agents de l'ordre i milicians per a mantenir el servei públic. La pressió de la premsa i el perjudici econòmic durant els tres mesos següents van decidir al nou director de Comunicacions, el republicà Benigne rebullida, al reintegrament dels carters en els seus llocs i a la reglamentació de la carrera de Correus al maig de 1873. Aquesta vaga havia passat desapercebuda fins ara i constitueix un exemple dels conflictes entre l'administració i els seus empleats abans de 1874, immers en el procés de funcionarització de l'ocupació pública i la racionalització dels serveis.
- English
Unlike other strikes that occurred during the Democratic Sexennium, the postmen's strike in February 1873 in Madrid involved public employees. The conflict was not between capital and labour, but between the administration and its non-civil servant workers. The reaction of the radical government of Ruiz Zorrilla was the dismissal of the postmen, and their replacement by law enforcement officers and militiamen to maintain public service. Media pressure and economic losses during the following three months led the new Communications Director, republican Benigno Rebullida, to reinstate the postmen in their positions and to regulate the Postal Service career in May 1873. This strike had gone unnoticed until now and constitutes an example of conflicts between the administration and its employees before 1874, immersed in the process of bureaucratization of public employment and the rationalization of services.
