Resumen de Cribatge extragenital de Chlamydia Trachomatis D-K i Neisseria Gonorrhoeae

Laura Nin Loscos, Bet Esteban Gómez, Laura Cardona Pascual, Anna Seguí Grivé, Carme Roca Saumell, Dolors Fernández Campi

• español

  Introducción: El cribado extragenital (faringe y recto) de Chlamydia trachomatis D-K (CT) y Neisseria gonorrhoeae (GC) resulta fundamental para el control de las infecciones de transmisión sexual (ITS) en el colectivo de hombres que tienen sexo con hombres (HSH). Les mujeres pueden adquirir la infección del mismo modo que los HSH, hecho que nos plantea si pudiese ser pertinente el cribado femenino de dichas infecciones a nivel extragenital.

  Material y métodos: Se revisan las guías de referencia sobre el cribado de CT y GC, así como la evidencia científica publicada hasta el momento sobre las ITS extragenitales en mujeres y su screening.

  Resultados: Actualmente, en las guías, no hay ninguna recomendación estandardizada respecto al cribado de CT y GC extragenital en mujeres. Se recomienda el cribado 3 selectivo: según prácticas sexuales referidas o presencia de sintomatología.

  Se objetiva, no obstante, que las mujeres contraen infecciones extragenitales con prevalencias nada menospreciables, que a menudo presentan la infección extragenital de forma aislada, que en su mayoría son asintomáticas y que muchas veces la detección no se corresponde con la práctica sexual previamente referida por la paciente, de modo que un screening extragenital universal aumenta la detección de ITS y permite un correcto diagnóstico y tratamiento.

  Conclusiones: Se observa que a menudo el cribado selectivo resulta una estrategia subóptima.

  Hacen falta más estudios que valoren si un programa de cribado universal en mujeres podría ser coste-efectivo y contribuiría en una menor transmisión sostenida de ITS a nivel poblacional.

• English

  Introduction: The extragenital screening (pharynx and rectum) of Chlamydia trachomatis D-K (CT) and Neisseria gonorrhoeae (GC) becomes essential for controlling sexually transmitted diseases (STDs) in men who have sex with men (MSM). We know that women can be infected as well as MSM, what results in contemplating whether the extragenital feminine screening of these STDs could be considered.

  Material and methods: we reviewed the reference guides about CT and GC screening, as well as the scientific evidence of feminine STDs and its screening published to date.

  Results: Nowadays there is no standard recommendation regarding the screening of extragenital CT and GC in women. It is recommended a selective screening: taking the sexual practices and the presence of symptoms into account.

  Nevertheless, we found the prevalence of women with extragenital STDs is non-negligible, often an isolated infection, which in most cases results asymptomatic and whose detection does not correlate with the sexual practice before mentioned by the patient. So, it seems clear that a universal extragenital screening raises the STDs detection and leads to a correct diagnose and treatment.

  Conclusion: We detect that feminine extragenital STDs selective screening often becomes a suboptimal strategy. Other studies are needed to prove if a universal one could be costeffective, and if it would reduce the sustained transmission of STDs in the population health.

• català

  Introducció: El cribratge extragenital (faringe i recte) de Chlamydia trachomatis D-K (CT) i Neisseria gonorrhoeae (GC) resulta fonamental pel control de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH). Les dones poden adquirir la infecció de la mateixa manera que ho fan els HSH, fet que ens fa plantejar si seria pertinent el cribratge femení d’aquestes infeccions a nivell extragenital.

  Material i mètodes: Es revisen les guies de referència sobre el cribratge de CT i GC, i l’evidència científica publicada fins el moment sobre les ITS extragenitals en dones i el seu screening.

  Resultats: Actualment, en les guies, no hi ha cap recomanació estandarditzada pel que fa al cribratge de CT i GC extragenital en dones. Es recomana el cribratge selectiu: segons pràctiques sexuals referides o presència de simptomatologia.

  S’objectiva, però, que les dones contrauen infeccions extragenitals amb una prevalença gens menyspreable, que sovint presenten infecció extragenital aïllada, que la majoria són asimptomàtiques i que moltes vegades la detecció no es correspon a la pràctica sexual referida per la pacient, de manera que un cribratge extragenital universal augmenta la detecció d’ITS i permet un correcte diagnòstic i tractament.

  Conclusions: Sovint el cribratge selectiu esdevé una estratègia subòptima. Calen més estudis per valorar si un programa de cribratge universal en dones podria ser cost-efectiu i contribuiria en una menor transmissió sostinguda d’ITS a nivell de la població