Carlos V. Una vida entre la gloria y la tragedia

• José Villero Anuarbe ^[1] ; Rafael Girón Pascual ^[1] ; Camil Castelo-Branco ^[2]
  1. [1] Universidad de Córdoba

     Universidad de Córdoba

     Cordoba, España

     
  2. [2] Catedrático de Obstetricia y Ginecología. (UB). Barcelona (Barcelonès)
• Localización: Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, ISSN-e 2385-4200, Vol. 82, 2024
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’emperador Carlos V va ser generós, rigorós, tenaç i guerrer infatigable, però amb una manca d’empatia que, afegida a una predisposició genètica, van configurar una personalitat complicada, de caràcter turbulent, depressiu, bulímic, que a les acaballes de la seva vida el van dur a un complex de culpa. Portador d’una munió de malalties, va finir patint un malson de dolors, allunyat del món i sol al monestir de Yuste.