Resumen de Ponencia 2: Cal gastroprotecció per al pacient en tractament amb àcid acetilsalicílic a dosis antiagregants?
CONCLUSIÓ L’ús d’AAS a dosis baixes per a la prevenció d’esdeveniments cardiovasculars, s’associa a un risc de toxicitat GI. Risc però, de menor magnitud al descrit pels AINE o AAS a dosis més elevades. En la prevenció cardiovascular secundària, aquest risc s’ha considerat inferior al benefi ci que se n’obté. Els factors que s’han associat a un major risc de complicacions gastrointestinals han estat: l’antecedent d’hemorràgia gastrointestinal o úlcera, l’associació amb AINE o anticoagulants orals, i la infecció per l’Helicobacter pylori. Tot i que en estudis inicials, s’havia associat un major risc a les dosis antiagregant més altes i un efecte protector a les formulacions de l’AAS amb cobertura entèrica o tamponada, estudis més recents no han corroborat aquestes dades.
Pel que fa a dades d’efi càcia de la profi laxi de la gastrotoxicitat, la majoria d’autors no recomanen l’administració sistemàtica d’antiulcerosos quan s’administra AAS a dosis profi làctiques. En aquest sentit, disposem de dades de pocs assaigs clínics que hagin avaluat l’efi càcia d’aquesta intervenció (inhibidors de la bomba de protons), i només s’ha avaluat en pacients de molt risc que ja havien presentat hemorràgia gastrointestinal o úlcera secundària a l’AAS. En aquests pacients, els inhibidors de la bomba de protons tindrien un efecte preventiu. Cal, però, la realització de més assaigs per avaluar l’efi càcia d’aquesta intervenció i l’efi càcia en altres pacients sense antecedents d’hemorràgia gastrointestinal o úlcera o altres factors de risc. En cas que es detectés confecció per l’Helicobacter pylori, també podria ser útil l’eradicació de la infecció. Tenint en compte que probablement el tractament haurà de ser per vida, les dades de major experiència d’ús i seguretat a llarg termini de l’omeprazole, ens decantarien per aquest principi actiu.
