Respostes al turisme en la poesia contemporània del Carib

• Grau Perejoan, Maria ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Compàs d'amalgama, ISSN-e 2696-1008, ISSN 2696-0982, Nº. 9, 2024 (Ejemplar dedicado a: Compàs d'amalgama), págs. 22-26
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Responses to tourism in contemporary Caribbean poetry
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    This article deals with contemporary anglophone Caribbean poetry that denounces the impact of the tourist industry and advances alternatives for the creation of decolonial futures. The work examined highlights the neo-colonial nature of tourism and the lack of sovereignty that the industry brings to the fore. As shown in these poems, the colonial mythical configurations that describe islands as isolated and segregated spaces define, in reality, the tourist industry. Lastly, Caribbean verse focuses on ferries, catamarans and cruise ships, as these allow tourists to freely move across the region, thus highlightingthe lack of “mobility justice” for islanders. Being largely reserved for tourists, inter-island mobility also prevents neighbouring islands from forging alliances that would contribute to collectively exploring alternative tourisms and alternatives to tourism.

  • català

    Aquest article se centra en la poesia contemporània caribenya escrita en anglès que denuncia l’impacte de la indústria turística i proposa alternatives per a la creació de futurs alternatius, de(s)colonials. La poesia analitzada subratlla la naturalesa neocolonial de la indústria que fa palesa la falta de sobirania de la regió. A més, tal com evidencien els poemes, les configuracions mítiques que persisteixen en la definició de les illes com a espais marcats per la segregació i l’aïllament, en realitat, caracteritzen la indústria turística. Per acabar, els versos inclosos denuncien que els ferris, els catamarans i els creuers que permeten que els turistes es puguin desplaçar per la regió posen de manifest la falta de «mobility justice» per als illencs. La impossibilitat de mobilitat interillenca, reservada en gran manera als turistes occidentals, obstaculitza la creació d’un diàleg arquipelàgic i, per tant, d’aliances insulars que permetin explorar de forma col·lectiva turismes alternatius i alternatives al turisme.