Resumen de Què fem quan ens equivoquem?: Reaccions emocionals davant els errors mèdics
Francesc Borrell Carrió, Carmen Páez Regadera, Jordi Argimón, Neus Gil Terrón, Magdalena Martí Nogués, Jordi Matamoros Iraola
Objectiu: Conèixer l’impacte emocional dels errors mèdics i la resposta que els professionals en donem.
Tipus d'estudi: Estudi descriptiu transversal.
Emplaçament: Atenció primària de salut Subjectes: Metges titulars dels Equips d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Costa de Ponent (61 centres.
Intervenció: Vàrem enviar una carta personalitzada a cada metge (717 cartes), en 2 remeses, en 2 mesos de diferència entre cada remesa (1.534 cartes en total). Es demanava que contestessin sobre la percepció dels errors clínics.
Resultats: Varen contestar 238 professionals (33,2% de les enquestes enviades). El 28% dels enquestats declaraven que mai no havien comès cap error clínic, mentre que un 33% declaraven recordar-ne algun en el darrer any. La reacció més freqüent davant la percepció d’un error clínic era intentar contactar de seguida amb el pacient (80%) i comentar el cas amb l’equip (41%), amics (33%) o familiars (19%). Només un 19% dels enquestats admetien que després de reflexionar es quedaven tranquils, mentre que un 8,6% tenien pensaments depressius.
Només un 7% admetien que un error els portava a exagerar posteriorment les mesures de tipus medicina defensiva.
Conclusions: Un 33% dels enquestats declara haver comès algun error en el darrer any mentre que neguen haver-ne tingut un 28%. Malgrat que la percepció que se’n té dels errors comesos representa una patacada a l’autoestima del professional, la reacció més freqüent és donar la cara. La major part d’ells pensen que la causa més freqüent dels errors es deu a la pressió assistencial.
