"Hay quien sigue enterrado aún en caminos de tierra y arena": balance de la situación de las fosas del franquismo en Castilla-La Mancha.

• Campos Posada, Ainhoa ^[1]
  1. [1] Facultad de Letras de la UCLM
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 16, 2023, págs. 1-1
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • “Hay quien sigue enterrado aún en caminos de tierra y arena”: Assesment of the State of Francoist’s Mass Graves in Castilla-La Mancha
  • “Hay quien sigue enterrado aún en caminos de tierra y arena”: Balanç de la situación de les fosses del franquisme a Castella-La Manxa
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Las fosas comunes constituyen uno de los elementos más característicos de la represión franquista tanto a nivel estatal como a nivel regional. Castilla-La Mancha no constituye una excepción: las cinco provincias que la componen acogen en su territorio numerosos ejemplos de estos enterramientos de víctimas de la violencia franquista. Conocer su localización y características es clave para, en primer lugar, comprender mejor el fenómeno de la represión franquista en la región, y, en segundo lugar, resulta imprescindible para plantear futuras actuaciones sobre dichas fosas. Realizar este balance es una cuestión compleja tanto por la escasez de información sobre lo acontecido con estos enterramientos durante la dictadura y la Transición y la confusión que reina en lo relativo a las actuaciones que tuvieron lugar ya en el nuevo milenio. Este artículo propone una nueva forma de contabilizar las fosas del franquismo que evite confusiones y traza la historia de estos enterramientos desde su apertura hasta nuestros días, con el propósito de poner orden en un conocimiento imprescindible para la comprensión de un fenómeno clave en la historia de la región y de facilitar el cumplimiento de los principios de verdad, justicia, reparación y garantía de no repetición que guían las políticas de memoria democrática.

  • català

    Les fosses comunes constitueixen un dels elements més característics de la repressió franquista tant a nivell estatal com a nivell regional. Castella-la Manxa no és una excepció: les cinc províncies que la componen acullen en el seu territori nombrosos exemples d'aquests enterraments de víctimes de la violència franquista. Coneixer la seva localització i característiques és clau per, en primer lloc, comprendre millor el fenomen de la repressió franquista a la regió i, en segon lloc, resulta imprescindible per plantejar futures actuacions sobre aquestes fosses. Realitzar aquest balanç és una qüestió complexa tant per l'escassetat d'informació sobre el que va succeir amb aquests enterraments durant la dictadura i la Transició, com per la confusió que hi ha en relació a les actuacions que van tenir lloc ja en el nou mil·lenni. Aquest article proposa una nova forma de comptabilitzar les fosses del franquisme que eviti confusions i traca la història d'aquests enterraments des de la seva obertura fins als nostres dies, amb la finalitat de posar ordre en un coneixement imprescindible per a la comprensió d'un fenomen clau en la història de la regió i de facilitar el compliment dels principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició que guien les polítiques de memòria democràtica.

  • English

    Mass graves are one of the most interesting elements of the Spanish repression during the Francoist regime, both at national and regional levels. Catilla-La Mancha isn’t an exception: the five provinces that make up the region have numerous examples of these burial sites of the victims of the Francoist violence. Knowing their location and their features is key for, in the first place, understanding the phenomena of the Francoist repression in the region, and secondly, is absolutely necessary to plan future actions over said mass graves. Assessing this matter is very complex because of the scarcity of information about the facts surrounding the burials that occurred during the dictatorship and the transition to democracy as well as the confusion that has reigned in the matter over the new millennium. This article proposes a new way of accounting the mass graves of the Francoist Era that will avoid confusion and trace the history of the burials since the openings of the mass graves to our days. This will establish order in the essential knowledge to understand the key phenomena in the history of the region and help comply with the principles of truth, justice, amendment and guaranteeing the non-recurrence established by the Democratic Memory policies