Resiliencia durante la pandemia en territorios turistificados: Impacto desigual de la COVID-19 en el tejido socioeconómico de la ciudad de Barcelona.

• Casado-Buesa, Mikel Pau ^[1] ; López-Gay, Antonio ^[1] ; Blanco-Romero, Asunción ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, ISSN-e 1138-9788, Vol. 28, Nº. 1, 2024 (Ejemplar dedicado a: Dosier: El capitalismo de plataforma en la ciudad turística)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Resilience during the pandemic in touristified territories: UUnequal impact of COVID-19 on the socio-economic fabric of the city of Barcelona
  • Resiliència durant la pandèmia en territoris turistificats: Impacte desigual de la COVID-19 en el teixit socioeconòmic de la ciutat de Barcelona
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El desarrollo intensivo de la actividad turística en espacios urbanos ha inducido transformaciones notables del tejido urbano que han generado fenómenos como la sobreespecialización de las actividades económicas. Con ella, se ha podido registrar una reconfiguración de las relaciones sociales de la población residente con su entorno, así como una modificación de la forma en la que accede a los bienes y servicios básicos. Partiendo de una organización desigual de las actividades en planta baja en cinco ejes de distintos barrios de la ciudad de Barcelona, en el presente artículo se explora el impacto que ha tenido en ellos la pandemia de la COVID-19. El objetivo principal del artículo es analizar la resiliencia de estos ejes en dos aspectos principales: (i) la capacidad de las actividades de perdurar en el tiempo y, (ii) la permanencia o no de los servicios básicos de las actividades hacia el barrio. Los resultados revelan que aquellos territorios cuya actividad socioeconómica previa a la COVID-19 era más diversa y contaban con comercios y servicios cotidianos para la población residente, mostraron una mayor capacidad de adaptación y, por tanto, resistieron mejor a los impactos socioeconómicos derivados de la propia pandemia. En la interpretación de los resultados se subraya el diferente grado de turistificación como un factor relevante para explicar las diversas trayectorias observadas.

  • català

    El desenvolupament intensiu de l’activitat turística en espais urbans ha induït transformacions notables del teixit urbà que han generat fenòmens com la sobreespecialització de les activitats econòmiques. Amb ella, s'ha pogut registrar una reconfiguració de les relacions socials de la població resident amb el seu entorn, així com una modificació de la manera com accedeix als béns i serveis bàsics. Partint d'una organització desigual de les activitats en planta baixa en cinc eixos de diferents barris de la ciutat de Barcelona, en aquest article s'explora l'impacte que hi ha tingut la pandèmia de la COVID-19. L‟objectiu principal de l’article és analitzar la resiliència d‟aquests eixos en dos aspectes principals: (i) la capacitat de les activitats de perdurar en el temps i, (ii) la permanència o no dels serveis bàsics de les activitats cap al barri. Els resultats revelen que aquells territoris l'activitat socioeconòmica dels quals prèviament a la COVID-19 era més diversa i comptaven amb comerços i serveis quotidians per a la població resident, van mostrar una major capacitat d'adaptació i, per tant, van resistir millor als impactes socioeconòmics derivats de la pròpia pandèmia. En la interpretació dels resultats se subratlla el diferent grau de turistificació com a factor rellevant per explicar les diverses trajectòries observades.

  • English

    The intensive development of tourist activity in urban spaces has induced notable transformations of the urban fabric, leading to phenomena such as the overspecialization of economic activities. Therefore, it has been possible to register a reconfiguration of the social relations of the resident population with its environment as well as a modification of the way in which it accesses basic goods and services. This article explores the impact that the COVID-19 pandemic has had on them from the unequal organization of the ground floor activities. Five axes of different neighborhoods in the city of Barcelona are studied. The main objective of the article is to analyze the resilience of these axes in two main aspects: (i) the capacity of the activities to last over time and, (ii) the permanence or not of the basic services and activities in the neighborhood. Results reveal that those territories whose socioeconomic activity prior to COVID-19 was more diverse and had shops and daily services for the resident population, showed a greater capacity to adapt. Thus, they better resisted the socioeconomic impacts derived from the pandemic itself. The different degree of touristification as a relevant factor is highlighted to explain the various trajectories observed.