Resumen de L’educació durant els primers anys del franquisme: Mestres de les escoles públiques d’Inca (1940-1950)

Antoni Aulí Ginard, Joan Pons Julià

• català

  El règim franquista pretenia acabar amb l’obra educativa de la Segona República Espanyola, difondre dins les escoles els principis ideològics dels vencedors de la Guerra Civil, establir un ideari pedagògic basat en el nacionalcatolicisme i depurar del magisteri el personal docent que no fos afí al règim. El sistema educatiu franquista es va definir com a autoritari, nacionalcatòlic, sexista, classista, ultra nacionalista espanyol, dogmàtic, doctrinal, reaccionari i oposat a les innovacions pedagògiques; tot al contrari del que proposava el sistema educatiu de la República, que es caracteritzava per ser democràtic, laic, promotor de la igualtat de sexes mitjançant la coeducació (encara que no s’arribàs a implantar a Mallorca), igualitari, integrador, respectuós amb les llengües i la cultura pròpies de les regions autònomes, plural, contrari a l’adoctrinament i obert a les innovacions pedagògiques. Amb aquest panorama, els mestres i les mestres, que havien sofert un procés de depuració i alguns i algunes havien hagut de deixar el magisteri, complien sanció o encara tenien pendent la resolució del seu expedient, es veien en l’obligació de compaginar una normativa tremendament estricta amb les pràctiques renovadores que molts d’ells havien après durant la seva formació a través d’uns plans d’estudis modèlics, molt diferents als que s’implantarien a partir de 1940. En aquesta comunicació volem tractar tots els canvis que va sofrir l’educació després de la Guerra Civil i també fer un breu estudi biogràfic sobre els mestres i les mestres que van exercir a les escoles públiques d’Inca entre 1940 i 1950.

• English

  The Francoist regime sought to end the educational work of the Second Spanish Republic, spread in the schools the ideological principles of the victors of the Civil War, establish a pedagogical ideology based on national Catholicism and purge the teaching staff from the teaching staff who were not related to regime The Francoist educational system was defined as authoritarian, national-Catholic, sexist, classist, ultra-nationalist Spanish, dogmatic, doctrinal, reactionary and opposed to pedagogical innovations. Quite the opposite of what the Republic's education system proposed, which was characterized by being democratic, secular, promoting gender equality through co-education (even if it was not implemented in Mallorca), egalitarian, integrative, respectful of languages and the culture of the autonomous regions, plural, opposed to indoctrination and open to pedagogical innovations. With this scenario, the teachers, who had undergone a process of purification and some had had to leave the teaching profession, were serving a sanction or still had the resolution of their file pending, saw themselves with the obligation to combine a regulation tremendously strict with the renewing practices that many of them had learned during their training through model curricula, very different from those that would be implemented from 1940. In this communication we want to deal with all the changes that education underwent after the Civil War and also do a brief biographical study of the teachers who worked in the public schools of Inca between 1940 and 1950.