Resumen de «Una vila que Incha es apeylada» (Mallorca, 1232-1325)

Guillem Alexandre Reus Planells, Margalida Bernat Roca

• English

  If in the Llibre dels Feyts king Jaume I refers to Inca as l’alqueria major que és en Mallorques, in a donation of various possessions, dated on the 21st of March of 1230, by Jaume I to Ferrer de Pallarès, Inca already appears called “town”. Both the denominations alqueria major and that of villa at such an early date, give us to understand that at that time, Inca, after Palma, was a very prominent town in the part forana. On the other hand, the urban toponymy of Inca as well as the four churches already built from 1242 and also the different village’s institutions already active in the 13th century suggest that that village was directly inherited from the primitive “l’al-qa’ria al-sūq” of the Andalusian period. Already in the 14th century, due to its own evolution and the roots of the Ordination process initiated by Jaume II in 1300, as well as due to the demographic increase, the first neighborhood of Inca was formed, located to the east of the primitive nucleus of Inca generated from the area of pottery factories of the Islamic era. Over time, it became the neighborhood of Sant Francesc, with the foundation in 1325 of Saint Francis convent, and later, with the definitive creation of the Jewish quarter in 1372.

• català

  Si en el Llibre dels Feyts el rei Jaume I es referix a Inca com l’aqueria major que és en Mallorques, en una donació de diverses possessions, amb data del 21 de març de 1230, de Jaume I al paborde de Tarragona Ferrer de Pallarès, Inca ja apareix denominada “vila”. Tant la denominació “alqueria major” com la de “vila” en una data tan primerenca, ens donen a entendre que en aquella època, Inca, després de Ciutat de Mallorca, era una població ben destacada de la Part Forana. Per altra banda, la toponímia urbana inquera, així com les quatre esglésies ja edificades a partir de 1242 i també les diverses institucions vilatanes en actiu ja al segle XIII, fan pensar que aquell nucli fou directament hereu de la primitiva “l’al-qa’ria al-sūq” de l’època andalusina. Ja en el segle XIV, per pròpia evolució i arran del procés de les Ordinacions iniciat per Jaume II a l’any 1300, així com per l’augment demogràfic, es formà el primer raval inquer, situat a l’est del primitiu nucli d’Inca generat a partir de la zona de gerreries d’època islàmica. Amb el temps, es va convertir en el barri de Sant Francesc, amb la fundació l’any 1325 del convent de framenors, i posteriorment, amb la definitiva creació del call el 1372.