Resumen de Los cuadernos de María Zambrano como espacio del ensayo
- español
El presente artículo propone leer los cuadernos de María Zambrano desde la perspectiva del ensayo, entendido como género literario y método de conocimiento. El análisis se aplica a sus cuadernos romanos, en los que aparece a las claras el desarrollo de un pensamiento en ciernes, fundamentado en la experiencia del sujeto. Estos rasgos los emparentan con los Ensayos de Montaigne, obra fundacional y modelo del género del que se alejan, no obstante, los ensayos publicados de la pensadora.
- català
Aquest article proposa la lectura dels quaderns de Mar.a Zambrano des de la perspectiva de l’assaig, entès com a gènere literari i mètode de coneixement. L’anàlisi s’aplica als seus quaderns romans, en què queda reflectit el desenvolupament d’un saber en construcció, fonamentat en l’experiència del subjecte. Aquests trets fan assimilables els quaderns de María Zambrano als Assaigs de Montaigne, obra fundacional i model del gènere de la qual s’allunyen, això no obstant, els assaigs publicats de la pensadora.
- English
This paper aims to read María Zambrano’s notebooks from the perspective of the essay, understanding this category as a literary genre as well as a knowledge method. The analysis is applied to her Rome’s notebooks, which reflect the work in progress of a knowledge based on the experience of the subject. These features make Zambrano’s notebooks akin to Montaigne’s Essays, a foundational work and model of the genre, even if her published essays don’t follow his model.
