Dinamarca
El artículo trata del género ensayo, en particular, de El Laberinto de la soledad de Octavio Paz, ensayo icónico de crítica moral e histórica, que María Zambrano interpretó en un texto titulado «Un descenso a los infiernos». Un rasgo distintivo de los ensayos de Paz, es su pasión crítica. La clave de la escritura de María Zambrano estaría en el texto de 1934, «Por qué se escribe». El objetivo de este artículo es poner de relieve cómo interpretó Paz la soledad del pueblo mexicano, desde una perspectiva histórica, y cómo interpretó Zambrano la trascendencia de la soledad.
L’article tracta del gènere de l’assaig, El Laberinto de la soledad d’Octavio Paz, assaig icònic de crítica moral i històrica que María Zambrano va interpretar en un breu text titulat «Un descenso a los infiernos». Un tret distintiu dels assaigs de Paz és la seva passió crítica. La clau de l´escriptura de María Zambrano hi és al seu text programàtic de 1934 «Por qué se escribe» L’objectiu d’aquest article és posar en relleu com va interpretar Paz la solitud del poble mexicà, i com va interpretar Zambrano la transcendència de la soledat.
The article addresses the genre of essay, Octavio Paz’s El laberinto de la soledad; an emblematic critical, moral and historical essay which María Zambrano commented upon in the short text “Un descenso a los infiernos”. One distinctive trait of Paz’s essays is his critical passion. On the other hand, a characteristic feature of María Zambrano’s writing may be found in the programmatic text from 1934 “Por qué se escribe”. The aim of this article is to shed light on how Paz interpreted the loneliness of the Mexican people from a historical point of view, and how Zambrano interpreted loneliness.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados