Resumen de La Casa Bruno Cuadros: una icona del japonisme barcelonés
- English
The object of study of this research is the orientalist remodelling of the shop and the accommodation Bruno Cuadros’ House (La Rambla, 82, Barcelona) by the architect Josep Vilaseca i Casanovas in the 1880s. Also well-known as “the House of the Umbrellas”, it has not been too studied by scholars, but it is one of the most important examples of Japonism in the bourgeois Barcelona at the end of the xIXth century. The main goal of this paper is to make the Bruno Cuadros’ House visible as one of the most representative buildings of the Japanese fashion before its boom in the 1888 World’s fair. This research has also the aim to show the relevance of this type of commercial establishments for the oriental objects collectors and to contextualize the house in relation to other modernist buildings in Japanese style, such as the case of Lluís Domènech i Montaner, a Josep Vilaseca’s friend. In terms of methodology, this article is based on the iconographic-iconological method through visual and written sources. In order to understand the context and to compile information about Josep Vilaseca and Bruno Cuadros’ House, it has been required to consult books, papers, journals and historical archives. Also images, such as drawings or photographies, have contributed to describe accurately the orientalist characteristics of the building and they were useful to compare it with other pieces of architecture. Finally, with this study, it is remarkable the role of Bruno Cuadros’ House as one of the most attractive precedents of modernist architecture in Japanese style in spite of its little recognition. Besides, as other buildings of its time, it refers to the creation of a new bourgeois identity that was interested in a new architectonic language beyond the European models.
- català
L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és la remodelació de caràcter orientalista de la botiga i allotjament Casa Bruno Cuadros (Rambla, 82, Barcelona), duta a terme per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas en la dècada de 1880. Igualment coneguda com a Casa dels Paraigües, no ha sigut encara massa tractada en l’àmbit acadèmic, però constitueix un dels exemples més destacats del japonisme a la Barcelona burgesa d’acaballes del segle XIX. El propòsit principal d’aquest treball és visibilitzar la Casa Bruno Cuadros com una de les mostres més representatives de la moda nipona abans de l’auge d’aquesta tendència a Barcelona a partir de l’Exposició Universal de 1888. També es pretén situar el paper d’aquest tipus d’establiments comercials en el col·leccionisme d’objectes orientals i contextualitzar-ne la construcció amb altres edificis modernistes japonistes, com és el cas dels de Lluís Domènech i Montaner, company de Josep Vilaseca.
Quant a la metodologia escollida, aquest article es basa en el mètode iconogaficoiconològic a través de fonts escrites i visuals. Per tal de comprendre’n l’entorn i recopilar dades sobre l’arquitecte Josep Vilaseca i la Casa Bruno Cuadros, ha calgut fer-hi una recerca de manuals, articles, revistes i registres històrics que permeten la identificació de l’obra en el seu context. Per descomptat, són fonamentals les imatges, tant dibuixos com fotografies, per poder fer una descripció acurada de les característiques orientalistes de l’edifici i poder comparar-lo amb altres peces arquitectòniques. Finalment, amb aquest estudi es pot observar com la Casa Bruno Cuadros és un dels precedents més atractius de l’arquitectura modernista amb trets japonistes malgrat el seu poc reconeixement. Es pot concloure també que aquesta obra arquitectònica, entre altres del seu moment, va contribuir a la configuració d’una nova identitat per a la burgesia barcelonesa que va interessar-se per un nou llenguatge arquitectònic més enllà dels referents europeus.
