Resumen de “Not everyday business.” A caseworker perspective on interpreter provision for deaf refugees and cooperation with interpreters
- español
En este artículo se analizan las necesidades de comunicación de las y los solicitantes de asilo sordas y sordos desde la perspectiva de las personas encargadas de efectuar la entrevista de asilo ("trabajadoras y trabajadores sociales"). El estudio se basa en 13 entrevistas cualitativas realizadas a finales de 2020 con trabajadoras y trabajadores sociales de la Administración austríaca con el objetivo de analizar la percepción que tienen sobre las solicitudes de asilo presentadas por solicitantes sordas y sordos y de conocer cómo abordan la búsqueda y la colaboración con las y los intérpretes en estos casos. Los resultados muestran que tanto la búsqueda de intérpretes como las entrevistas con solicitantes sordas y sordos son percibidas como un reto. Debido a la falta de conocimientos sobre las necesidades comunicativas de las personas sordas y a la falta de competencias a la hora de trabajar con lenguas de signos y con intérpretes sordas y sordos o de lengua de signos, las trabajadoras y los trabajadores sociales confían en las destrezas de intérpretes y representantes de las asociaciones de personas sordas y cooperan con ellas y ellos para organizarse adecuadamente de cara a la entrevista y la búsqueda de intérpretes. No existen estructuras de apoyo institucionalizadas, por lo que las trabajadoras y los trabajadores sociales confían en sus percepciones subjetivas y en las soluciones intuitivas ad hoc, así como en los comentarios de las y los intérpretes. El estudio apunta a la necesidad de concienciar sobre las necesidades de solicitantes de asilo sordas y sordos y sobre los riesgos que entraña el perpetuar perspectivas capacitistas, así como la necesidad de formación interprofesional entre las trabajadoras y los trabajadores sociales y las y los intérpretes.
- English
This contribution discusses the communication needs of deaf asylum applicants from the viewpoint of asylum interviewers (caseworkers). The study is based on 13 qualitative interviews with Austrian caseworkers in late 2020, which sought to explore how caseworkers perceive asylum claims involving deaf applicants and how they approach finding and engaging with interpreters in such cases. The results show that both finding interpreters and interviewing deaf applicants are perceived as challenging. Due to lack of knowledge about deaf people’s communicative needs and lack of expertise in working with signed languages (SL) and Deaf or signed language interpreters (SLI), caseworkers trust in the expertise of interpreters and representatives of deaf associations and cooperate with them to determine a suitable arrangement for the interview situation and finding interpreters. There are no institutionalised support structures in place, so caseworkers rely on their subjective perceptions and intuitive ad hoc solutions and feedback from the interpreters. The study also suggests a need for awareness-raising regarding the needs of deaf applicants and the context-inherent risks of perpetuating an ableist perspective, as well as the need for interprofessional training among caseworkers and interpreters.
- català
En aquest article s'analitzen les necessitats de comunicació de les i els sol·licitants d'asil sordes i sords des de la perspectiva de les persones encarregades d'efectuar l'entrevista d'asil (treballadores i treballadors socials). L'estudi es basa en 13 entrevistes qualitatives realitzades a finals del 2020 amb treballadores i treballadors socials de l'Administració austríaca amb l'objectiu d'analitzar la percepció que tenen sobre les sol·licituds d'asil presentades per sol·licitants sordes i sords i conèixer com acaren la recerca i la col·laboració amb les i els intèrprets en aquests casos. Els resultats mostren que tant la recerca d’intèrprets com les entrevistes amb sol·licitants sordes i sords són percebudes com un repte. A causa de la manca de coneixements sobre les necessitats comunicatives de les persones sordes i la manca de competències a l'hora de treballar amb llengües de signes i amb intèrprets sordes i sords o de llengua de signes, les treballadores i els treballadors socials confien en les destreses d'intèrprets i representants de les associacions de persones sordes i hi cooperen per organitzar-se adequadament de cara a l'entrevista i la cerca d'intèrprets. No hi ha estructures de suport institucionalitzades, per la qual cosa les treballadores i els treballadors socials confien en les seues percepcions subjectives i en les solucions intuïtives ad hoc, així com en els comentaris de les i els intèrprets. L'estudi apunta la necessitat de conscienciar sobre les necessitats de sol·licitants d'asil sordes i sords i sobre els riscos que comporta perpetuar perspectives capacitistes, així com la necessitat de formació interprofessional entre les treballadores i els treballadors socials i les i els intèrprets.
