El Virregnat de Gaspar Téllez Girón (1667-1669) ve marcat per la presència a Catalunya del seu ex-company d’armes Joan Josep d’Àustria, durament enfrontat a Nithard, confessor jesuïta de la reina regent Mariana d’Àustria. En aquest context, analitzar el paper dels diferents actors principals davant del desafiament del príncep bastard (grups i persones influents, autoritats municipals, postura dels dominics –grans rivals dels jesuïtes en la direcció espiritual–, actitud dubitativa del Virrei...), però també la participació proactiva de personatges aparentment secundaris, com el jesuïta Andrés Mendo, confessor del virrei, ens poden ajudar a entendre millor la sentència italiana amb la que encapçalem aquesta comunicació. Mendo (Logroño,1608 Madrid,1684), fou molt més que un confessor, però el que ens interessa destacar aquí és el seu vessant de director espiritual d’un dels personatges polítics influents del moment, en els marges permeables de la política i la religió i en un context històric apassionant per l’anàlisi de les relacions entre ambdues.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados