Resumen de Artivismo y primeros usos tácticos de la red: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicación

Ana Urroz Osés, Laura Baigorri Ballarín

• español

  Esta investigación es una aproximación al uso político de las TIC por parte de artistas y activistas, más concretamente, al uso táctico de la red en el arte de finales del siglo XX, en el período de la inminente aparición de internet en el contexto comunicacional. Su objetivo es analizar y trazar la evolución transdisciplinar de la historia del arte digital, vinculada tanto a los avances de la tecnología de la comunicación como a una dimensión crítica y política orientada a potenciar la reflexión y el cambio social. Los artivistas fueron pioneros en el uso social y político de los mass media y sus tácticas subversivas. Se fundamentaron en el establecimiento de redes de colaboración y compar-tición de información, teórica y práctica, y en la experimentación de imaginativas posibilidades de ataque y defensa desde la propia red. Entre ellas, destacan la adecuación en línea de las tácticas de resistencia civil (desobediencia civil electrónica), y la práctica de diversas tácticas de la guerrilla de la comunicación –el fake, la afirmación subversiva y el camuflaje– basadas en los principios de distanciamiento y sobreidentificación. Este estudio incide en la singularidad, relevancia e impacto de iniciativas artivistas pioneras que aportaron cambios significativos y demostraron la capacidad transformadora de las prácticas sociales que utilizan internet. Esas iniciativas fueron efectivas en la medida en que generaron colectivos y comunidades que trabajaron de forma solidaria, facilitaron y difundieron la información, impulsaron el conocimiento, fomentaron consciencia, compromiso y una perspectiva crítica, e idearon originales y creativas formas de contrarrestar el abuso del poder.

• English

  This research is an approximation to the political use of ICT by artists and activists, more specifically, to the tactical use of the net in the art of the late 20th century, in the period of the imminent appearance of the internet in the commu-nication context. Its objective is to analyse and map the transdisciplinary evolution of the history of digital art, linked both to advances in communication technology and to a critical and political dimension aimed at boosting reflection and social change. Artivists pioneered the social and political use of mass media and its subversive tactics. They were based on establishing theoretical and practical information-sharing and collaboration networks and on the experimen-tation of imaginative possibilities of attack and defence from the network itself. These include the online adequacy of civil resistance tactics (electronic civil disobedience) and the practise of various communication guerrilla tactics – fake, subversive affirmation and camouflage – based on the principles of distancing and overidentification. This study impacts the uniqueness, relevance and impact of pioneering artivist initiatives that brought significant change and demonstrated the transformative capability of social practises using the internet. These initiatives were effective as they generated collectives and communities that worked together, facilitated and disseminated information, drove knowledge, fostered awareness, commitment and a critical perspective, and devised original and creative ways to counter power abuse.

• català

  Aquesta recerca és una aproximació a l’ús polític de les TIC per part d’artistes i activistes, més concretament, a l’ús tàctic de la xarxa en l’art de finals del segle XX, en el període de l’aparició imminent d’internet en el context comunicacional. El seu objectiu és analitzar i traçar l’evolució transdisciplinària de la història de l’art digital, vinculada tant als avenços de la tecnologia de la comunicació com a una dimensió crítica i política orientada a potenciar la reflexió i el canvi social. Els artivistes van ser pioners en l’ús social i polític dels mass media i les seves tàctiques subversives. Es van fonamentar en l’establiment de xarxes de col·laboració i compartició d’informació, teòrica i pràctica, i en l’experimentació de possibilitats imaginatives d’atac i defensa des de la mateixa xarxa. Entre elles, destaquen l’adequació en línia de les tàctiques de resistència civil (desobediència civil electrònica), i la pràctica de diverses tàctiques de la guerrilla de la comunicació –el fake, l’afirmació subversiva i el camuflatge– basades en els principis de distanciament i sobreidentificació. Aquest estudi incideix en la singularitat, rellevància i impacte d’iniciatives artivistes pioneres que van aportar canvis significatius i van demostrar la capacitat transformadora de les pràctiques socials que utilitzen internet. Aquestes iniciatives van ser efectives en la mesura en què van generar col·lectius i comunitats que van treballar de manera solidària, van facilitar i van difondre la informació, van impulsar el coneixement, van fomentar consciència, compromís i una perspectiva crítica, i van idear maneres originals i creatives de contrarestar l’abús del poder.