Resumen de Proveïment de grups caçadors i recol·lectors en dipòsits amb sílex ressedimentat: Mas del Batle (Alcoi, Alacant): una nova àrea de captació del litotipus Mariola

F. Javier Molina, Alejandro Mayor

• español

  En el presente trabajo, se realiza el estudio geoarqueológico de un coluvión pleistoceno asociado al desmantelamiento de otro depósito detrítico deorigen mioceno y con registro arqueológico inédito: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). El registro lítico arqueológico recuperado se ha analizado tanto litológicacomo tecnológicamente y evidencia un aprovechamiento específico del litotipo Mariola de sílex maastrichtiense. Este sílex procede de las rocas calizas supracretácicas maastrichtienses que afloran en la sierra de Sotarroni y que fueron sometidas a un proceso erosivo durante el lapso languienseserravalliense.Durante fases pleistocénicas, un nuevo proceso erosivo comportó la liberación de los cantos de sílex, que se incorporaron a las litologías coluviales y aluviales. Además, se ha identificado la presencia de materiales líticos arqueológicos asociados a fases holocenas y a las primeras sociedades jerarquizantes,así como a fases suprapleistocenas y a poblaciones cazadoras y recolectoras neandertales y posteriores. Los materiales asociados a tecnología compatiblecon la manufacturada por agentes neandertales consisten en lascas corticales, núcleos en estados iniciales de explotación y una producción de lascas desarrollada y con escasa proporción cortical. La nueva área de captación y talla se suma a otras documentadas desde los años setenta del siglo pasado en elvalle de Polop y a lo largo de los cursos alto y medio del río Serpis, lo que enfatiza la relevancia de este tipo de sitios arqueológicos. Asimismo, el estudiocomparativo con los sílex utilizados en sitios arqueológicos cercanos pone de manifiesto que el sílex Mariola fue una de las principales materias primas silíceas empleadas por los grupos cazadores y recolectores pleistocenos que habitaron la región del cuarto estadio isotópico en adelante

• català

  En el present treball, es realitza l’estudi geoarqueològic d’un col·luvió plistocé associat al desmantellament d’un altre dipòsit detrític d’origen miocé iamb registre arqueològic inèdit: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). El registre lític arqueològic recuperat s’ha analitzat tant litològicament com tecnològicamenti evidencia un aprofitament específic del litotipus Mariola de sílex maastrichtià. Aquest sílex procedeix de les roques calcàries supracretàciques maastrichtianesque afloren a la serra de Sotarroni i que foren sotmeses a un procés erosiu durant el lapse languiàserraval·lià. Durant fases plistocèniques, un nou procéserosiu va comportar l’alliberament dels còdols de sílex, què s’incorporaren a les litologies col·luvials i al·luvials. A més, s’ha identificat la presència de materials lítics arqueològics associats a fases holocenes i a les primeres societats jerarquitzants, així com a fases supraplistocenes i a poblacions caçadores irecol·lectores neandertals i posteriors. Els materials associats a tecnologia compatible amb la manufacturada per agents neandertals consisteixen en asclescorticals, nuclis en estats inicials d’explotació i una producció d’ascles desenvolupada amb escassa proporció cortical. La nova àrea de captació i talla sesuma a altres documentades des dels anys setanta del segle passat a la vall de Polop i al llarg dels cursos alt i mitjà del riu Serpis, el qual emfatitza larellevància d’aquest tipus de llocs arqueològics. Així mateix, l’estudi comparatiu amb el sílex utilitzat en llocs arqueològics propers posa de manifest que elsílex Mariola fou una de les principals matèries primeres silícies emprades pels grups caçadors i recol·lectors plistocens que van habitar la regió del quartestadi isotòpic endavant

• English

  In this work, we carry out the geoarchaeological study of a Pleistocene colluvium associated with another Miocene detrital deposit dismantlement, andcontaining unpublished archaeological record: Mas del Batle (Alcoi, Alacant). The recovered archaeological lithic record has been analysed as lithologicallyas technologically, and evinces a specific exploitation of the Mariola lithotype of Maastrichtian flint. This flint comes from the Upper Cretaceous Maastrichtianlimestones outcropping in the Sotarroni ridge, which were subjected to an erosive process during the LanghianSerravallian lapse. During Pleistocene times,a new erosive process implied the release of the flint cobbles, which joined the colluvial and alluvial lithologies. Furthermore, it has been identified the presence of archaeological lithic materials associated to Holocene phases and to the first hierarchising societies, as well as to Upper Pleistocene phases andto Neanderthal and posterior huntergatherer populations. The materials associated to technology that is compatible with that manufactured by Neanderthalagents consists of cortical flakes, cores in initial stages of exploitation, and a developed flake production with scarce cortical proportion. The new provisioningand knapping area is added to other ones documented since the pastcentury seventies in the Polop valley and throughout the upper and middle courses ofthe Serpis river, which emphasises the relevance of this kind of archaeological sites. Additionally, the comparative study with flints being utilised in nearbyarchaeological sites reveals that the Mariola flint was one of the main siliceous raw materials being employed by the Pleistocene hunter and gatherer groupsinhabiting this region from the fourth isotopic stage onwards