Els relats ens captiven perquè apel·len a la nostra imaginació i donen ordre i sentit al nostre món. No sols ens donen informació sobre la societat, sinó que poden conformar també la nostra comprensió de la naturalesa. En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. En aquest article s’analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal– i s’explica la seua prevalença en la ciència occidental. Aquests relats només van ser substituïts per altres alternatives quan teories noves i conceptes científics van adquirir la coherència suficient per a explicar els nous descobriments.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados