Resumen de The human body from a biotechnological perspective in art context: active space of experimentation in constant transformation

Rafael Ortíz Martínez de Carnero

• español

  Durante las últimas tres décadas, el auge de nuevas conceptualizaciones en torno al cuerpo humano en relación con la tecnología y las máquinas ha llevado al desarrollo de nuevas prácticas artísticas en paralelo con los avances tecnológi-cos en los campos de la biología, la medicina y la informática.Este artículo examina el cuerpo humano en contextos artísticos en los que la biotecnología desempeña un papel relevante en la generación de nuevas conceptualizaciones en torno al tema del cuerpo humano. Por lo tanto, recontextu-alizado en las esferas social y cultural, y en términos técnicos, el cuerpo se rediseñará, renovará o aumentará mediante el uso de avances tecnológicos que van desde la cirugía plástica hasta la prótesis robótica. El cuerpo humano es nuestro vehículo de interacción directa con el medio ambiente. Su modificación, alteración o expansión implica una redefinición de los límites existentes entre nuestra corporalidad y el propio entorno. No solo en el sentido físico, sino también en el metafísico y social. Por eso, los artistas y estrategias que se presentan difuminan estos límites y establecen nuevas relaciones a través del cuerpo como entidad física y social. En la búsqueda de nuevos límites mucho más allá de las limitaciones socioculturales y naturales, alcanzarán nuevos estatus sociales, perceptivos y conceptuales, sobrepasando las prácticas estéticas, centrándose en la generación de debates políticos y sociales.

• English

  Over the last three decades, the rise of new conceptualizations around the human body in connection with technology and machines has led to the development of new art practices in parallel with technological advances in the fields of biology, medicine and computing.This paper examines the human body in art contexts where biotechnology plays a relevant role in the generation of new conceptualizations around the human body topic. Thus, re-contextualized in social and cultural spheres and technical terms, the body will become redesigned, revamped, or aug-mented through the use of technological advances ranging from plastic surgery to robotic prosthetics. The human body is our vehicle of direct interaction with the environment. Its modification, al-teration or expansion implies a redefinition of the existing limits between our corporality and the environment itself. Not only in the physical sense, but metaphysical and social. Hence, the introduced artists and strategies blur these limits and establish new relations through the body as a physical and social entity. In the search of new boundaries far beyond socio-cultural and natural limitations, they will reach new social, perceptual and conceptual statuses, far beyond aesthetic practices, focusing on the generation of political and social debates.

• català

  Durant les últimes tres dècades, l’auge de noves conceptualitzacions entorn del cos humà en relació amb la tecnologia i les màquines ha portat al desenvolupament de noves pràctiques artístiques en paral·lel amb els avanços tecnològics en els camps de la biologia, la medicina i la informàtica. Aquest article examina el cos humà en contextos artístics en els quals la biotecnologia exerceix un paper rellevant en la generació de noves conceptualitzacions entorn del tema del cos humà. Per tant, recontextualizado en les esferes social i cultural, i en termes tècnics, el cos es redissenyarà, renovarà o augmentarà mitjançant l’ús d’avanços tecnològics que van des de la cirurgia plàstica fins a la pròtesi robòtica. El cos humà és el nostre vehicle d’interacció directa amb el medi ambient. La seva modificació, alteració o expansió implica una redefinició dels límits existents entre la nostra corporalitat i el propi entorn. No només en el sentit físic, sinó també en el metafísic i social. Així doncs, els artistes i estratègies que es presenten difuminen aquests límits i estableixen noves relacions a través del cos com a entitat física i social. En la cerca de nous límits molt més enllà de les limitacions socioculturals i naturals, aconseguiran nous estatus socials, perceptius i conceptuals, sobrepassant les pràctiques estètiques, centrant-se en la generació de debats polítics i socials.