Resumen de L’engrescadora aventura cap a l’assertivitat lingüística
Els parlants minoritzats, o parlants de llengües minoritzades, comparteixen trets psicològics i comportaments similars, independentment de la distància lingüística existent amb la llengua dominant. Així, un dels efectes psicològics més comuns s’anomena estrés lingüístic. Aquest trastorn consisteix a sentir ansietat en les interaccions lingüístiques com a conseqüència directa de l’elecció sistemàtica de la llengua en la qual es desenvoluparà el parlant en cada contacte lingüístic. Tot i que per a realitzar una anàlisi exhaustiva, cal abordar un model d’avaluació basat en l’anàlisi funcional de la conducta, les causes que generen habitualment l’aprenentatge de l’estrés lingüístic són múltiples: la història viscuda de forma directa i vicària, el context pròxim i ampli on es genera la interacció, la manca d’igualtat lingüística objectiva, els valors socials relacionats amb una llengua superior i una de subordinada, la falta d’habilitats socials i personals, etc. Els parlants minoritzats que volen viure en la seua llengua poden aprendre les destreses necessàries modificant el seu comportament en els tres nivells de resposta de la conducta: cognitiu, fisiològic i motor. Cal dir que la consciència lingüística és necessària, però no suficient. Per tal d’assolir l’assertivitat lingüística, cal entrenar en aquests tres nivells. Els prejudicis, pertanyents al nivell cognitiu, són uns dels principals entrebancs per a assolir la normalitat en el comportament lingüístic assertiu, per la qual cosa cal detectar-los, classificar-los i modificar-los adequadament. L’entrenament en assertivitat lingüística promou aquest objectiu i amplia l’espai lingüístic personal del parlant i del seu entorn.
