Barcelona, España
Partint del fet que la dinamització lingüística, en tots els seus àmbits d’actuació, implica una dimensió social, ens centram en la interacció com a oportunitat per a propiciar uns vincles emocionals i afectius positius cap a la llengua i cultura catalanes. Si tenim en compte la diversitat habitual de persones que solen participar en una activitat o projecte de dinamització, el joc pot esdevenir una eina fonamental atès que, com a element conegut, present en totes les cultures, propicia més fàcilment la posada en funcionament d’uns codis comuns. Obre un marc que ens aboca a la distensió, al divertiment, al gaudi i al riure, com a manifestació més corporal de l’humor. Reprenem així el sentit originari del mot joc, que es vincula amb allò jocós, allò que ens fa riure, i que pot afavorir una funció social de cohesió, a través de l’obertura, apropament i comprensió que facilita. Ara bé, sabent que aquesta funció també pot donar-se a través de la ridiculització de determinades persones o col·lectius, amb el riure’s de, en lloc del riure amb, caldrà anar-hi amb compte. Això suposarà treballar no només des del reconeixement i del respecte, sinó partint de la convicció que és precisament per aquest camí com podrem generar relacions positives que afavoreixin la construcció d’una comunitat acollidora i culturalment «sana». En aquest sentit, considerarem la utilitat d’alguns jocs i farem un repàs d’altres recursos que podem tenir a l’abast.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados