Eines argumentatives per a legitimar l’actuació del dinamitzador lingüístic
-
-
[1] Tècnic lingüista de l’Administració autonòmica
-
- Localización: La dinamització lingüística: bases eines i estratègies / coord. por Xisca Castell, Maria del Mar Vanrell Bosch, 2022, ISBN 978-84-09-36844-0, págs. 111-126
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Hi ha un aspecte de la política lingüística que sovint es desatén: la necessitat de legitimar les actuacions en aquesta matèria. Aquest aspecte afecta i condiciona tant les iniciatives d’abast més ampli, com pot ser l’aprovació de normativa per a regular l’ús de les llengües, com les actuacions més pròximes a la realitat de les organitzacions i de les persones, com les que duen a terme els dinamitzadors lingüístics. Planificar l’ús social d’una llengua subordinada implica modificar aspectes essencials del funcionament de la societat, i això sovint topa amb inèrcies contràries al canvi, reticències més o menys subtils o resistències explícites, sobretot quan l’avenç de la llengua que es promou afecta l’statu quo de la llengua dominant. En aquest capítol explorarem dues línies argumentatives per a vèncer aquestes resistències. Partirem de la necessitat de definir el problema social que la política lingüística ha d’abordar i, a continuació, analitzarem dues possibles fonts de legitimitat tant del mateix problema com de la política lingüística: el perill que la llengua subordinada desaparegui sota la pressió de la llengua dominant, d’una banda, i les dificultats dels parlants de la llengua subordinada per a gaudir d’una vida plena en la seva llengua, de l’altra. Relacionarem aquesta segona qüestió amb el dret dels parlant de gaudir de seguretat lingüística i justificarem per què aquesta línia argumentativa resulta preferible a la primera a l’hora de legitimar la política lingüística.
