Resumen de Flora de Sant Celoni, caracterització, cartografia i canvis recents
- català
Es presenta la caracterització de la flora de Sant Celoni (64,4 km2), municipi situat a la Serralada Litoral Central. L’àrea estudiada és la totalitat del rectangle que engloba el terme de Sant Celoni, que inclou una superfície de 130 km2. La unitat espacial de referència és el quadrat d’1 km2 de la quadrícula UTM; es disposa de gairebé 90 mil observacions que es concreten en 43 mil referències, una mitjana de 330 tàxons per km2. Es constata una major presència de tàxons en les àrees de més diversitat d’hàbitats, en les més transformades i en les de més punts d’aigua. Les dades han estat obtingudes bàsicament a partir de treball de camp. Després d’una anàlisi de les característiques biogeogràfiques, s’exposen els canvis florístiques recents comparats amb les dades de Pere Montserrat obtingudes al llarg de la dècada de 1940. Es destaca l’augment de les espècies forestals, el també augment i la disminució posterior de les pròpies dels matollars i pradells, la reducció de les arvenses, la presència creixent d’exòtiques i la recuperació de les de ribera.
- English
Se presenta la caracterización de la flora de Sant Celoni (64,4 km2), municipio situado en la Serralada Litoral Central. El área estudiada es la totalidad del rectángulo que engloba el término municipal de Sant Celoni, que incluye una superficie de 130 km2. La unidad espacial de referencia es el cuadrado de 1 km2 de la cuadrícula UTM; se dispone de casi 90 mil observaciones que se concretan en 43 mil referencias, con una media de 330 taxones por km2. Se constata una mayor presencia de taxones en las áreas de mayor diversidad de hábitats, en las más transformadas y en las que contienen un mayor puntos de agua. Los datos se han obtenido básicamente a partir del trabajo de campo. Después de un análisis de las características biogeográficas, se exponen los cambios florísticos recientes comparados con los datos de Pere Montserrat obtenidos a lo largo de la década de 1940. Se destaca el aumento de especies forestales, también el aumento y la posterior disminución de las plantas propias de los matorrales y pastizales, la reducción de las arvenses, la presencia creciente de exóticas y la recuperación de las de ribera.
