Este trabajo tiene por objetivo investigar las dimensiones de la formación humana y el papel de la institución educativa en las novelas escolares centroeuropeas de principios del siglo xx. La primera parte va encaminada a fundamentar la literatura, y en concreto, las novelas de formación, como herramienta de investigación para el pensamiento pedagógico y la historia de la educación. Se trata de un trabajo de metodología cualitativa y herme-néutica, basada en el análisis de tres novelas, el relato de las cuales tienen lugar en el marco del sistema educativo del Segundo Imperio Alemán y del Imperio austrohúngaro. La muestra de novelas escogidas está compuesta por Bajo las ruedas, de Hermann Hesse (1906), Las tribulaciones del estudiante Törless, de Robert Musil (1906) y El alumno Gerber, de Friedrich Tolberg (1929). Como resultado del análisis, por un lado, se identifican cinco aspectos de la formación humana como son la dimensión intelectual, espiritual, creativa, ética e interpersonal. Por otro lado, se constata que hay una crítica a la institución educativa por parte de los tres autores, que va dirigida a denunciar la falta de preocupación por el bienestar y la salud de los alumnos, así como a evidenciar la función de la escuela de formar ciudadanos obedientes. El artículo concluye con la defensa de la literatura como un lenguaje posible a partir del cual explicar, analizar y pensar fenómenos pedagógicos, y plantea al mismo tiempo algunas consideraciones sobre el carácter multidimensional de la formación humana.
This study aims to investigate the dimensions of human formation and the role of the educational institution in Central European school novels of the early twentieth century. The first part describes how literature, in particular novels of formation, can be used as a research tool on pedagogical thinking and the history of education. This is a study of qualitative and hermeneutic methodology, based on the analysis of three novels, set within the framework of the educational system of the Second German Empire and the Austro-Hungarian Empire. The sample of novels that was chosen consists of Under the Wheels by Hermann Hesse (1906), The Tribulations of student Törless by Robert Musil (1906) and The Gerber Student by Friedrich Torberg (1929). As a result of the analysis, five dimen-sions of human formation are identified: intellectual, spiritual, creative, ethical and interpersonal dimensions. Notably, the three authors criticise school. They denounce the lack of concern for the well-being and health of students, and highlight the school’s role in forming obedient citizens. The article concludes with the defence of literature as a possible language from which to explain, analyse and think about pedagogical phenomena. At the same time, it raises some points about the multidimensional nature of human formation.
Aquest article té per objectiu investigar les dimensions de la formació humana i el paper de la institució educativa a les novel·les escolars centreeuropees de principis del segle XX. La primera part va encaminada a fonamentar la literatura, i en concret, les novel·les de formació, com a eina de recerca pel pensament pedagògic i la història de l’educació. Es tracta d’un treball de metodologia qualitativa i hermenèutica, basada en l’anàlisi de tres novel·les, els relats de les quals tenen lloc en el marc del sistema educatiu del Segon Imperi Alemany i de l’Imperi Austrohongarès. La mostra de les novel·les escollides està conformada per Sota la roda, de Hermann Hesse (1906), El jove Törless, de Robert Musil (1906) i L’alumne Gerber, de Friedrich Torberg (1929). Com a resultats de l’anàlisi, d’una banda, s’identifiquen cinc dimensions de la formació humana: la intel·lectual, la corporal, l’espiritual-creativa, l’ètica i la interpersonal. D’altra banda, es constata que hi ha una crítica a la institució educativa per part dels autors, que va dirigida a denunciar la falta de preocupació pel benestar i la salut dels alumnes, així com a evidenciar la funció de l’escola de formar ciutadans obedients. L’article conclou amb la defensa de la literatura com un llenguatge possible a partir del qual explicar, analitzar i pensar fenòmens pedagògics, i alhora planteja algunes consideracions sobre el caràcter multidimensional de la formació humana.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados