El mestre de Metafísica i l’experiència de la meravella en Sant Tomàs d’Aquino

• Autores: Abel Miró i Comas
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, ISSN-e 2014-7627, Nº 65, 2023, págs. 115-131
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Master of Metaphysics and the experience of wonder in Saint Thomas Aquinas
  • El maestro de metafísica y la experiencia de la maravilla en Santo Tomás de Aquino
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El oficio de enseñar Metafísica exige, como condición previa, conocer el arraigo de esta ciencia respecto la experiencia de la maravilla, ya que, sólo por esta experiencia, se puede ascender al conocimiento de su objeto formal, el ente «ut habens esse», el ente que posee como acto el «esse». La enorme dificultad de este oficio radica en que, por un lado, el maestro sólo puede comunicar estructuras objetivas, pero, por otro, debe velar porque el alumno no caiga en el error de reducir la especulación metafísica a la estructura lógica del raciocinio, pues, en este caso, no habría llegado a contemplar la realidad desde la perspectiva propia de este saber, la del ente en tanto que ente, que implica un orden de todos los elementos formales u objetivos al «actus essendi». Con esta preocupación pedagógica, en el presente artículo se investiga principalmente el carácter trascendental de la experiencia de la maravilla y, correlativamente, su referencia constitutiva al «Ipsum esse subsistens».

  • català

    L’ofici d’ensenyar Metafísica exigeix, com a condició prèvia, conèixer l’arrelament d’aquesta ciència respecte l’experiència de la meravella, ja que, solament per aquesta experiència, hom pot ascendir al coneixement del seu objecte formal, l’ens «ut habens esse», l’ens que posseeix com a acte l’«esse». L’enorme dificultat d’aquest ofici radica en el fet que, per un cantó, el mes-tre solament pot comunicar estructures objectives, però, per un altre, ha de vetllar perquè l’alumne no caigui en l’error de reduir l’especulació metafísica a l’estructura lògica del raciocini, car, en aquest cas, no hauria arribat a contemplar la realitat des de la perspectiva pròpia d’aquest saber, la de l’ens en tant que ens, que implica un ordre de tots els elements formals o objectius a l’«actus essendi». Amb aquesta preocupació pedagògica, en el present article s’investiga principalment el caràcter transcendental de l’experiència de la meravella i, correlativament, la seva referència constitutiva a l’«Ipsum esse subsistens».

  • English

    As a precondition, the job of teaching metaphysics requires knowledge of the roots of this science with respect to the experience of wonder, since, only through this experience, can we ascend to knowledge of its formal object, the being «ut habens esse», the being that possesses as an act the «esse». The enormous difficulty of this job lies in two factors. On the one hand, professors can only communicate objective structures. On the other hand, they must ensure that students do not fall into the error of reducing metaphysical speculation to the logical structure of reasoning, because, in this case, students would not have come to contemplate reality from the perspective proper to this knowledge, that of being, which implies an order of all the formal or objective elements to the «actus essendi». With this pedagogical concern, this article mainly investigates the transcendental nature of the experience of wonder and, correlatively, its constitutive reference to the «Ipsum esse subsistens».