Les escenografies de Paral·lel, una via d'identificació de públics (1917-1934)

• Autores: Eduard Molner
• Localización: Els Marges: revista de llengua i literatura, ISSN 0210-0452, Nº. 130, 2023, págs. 33-46
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Al teatre popular representat a l'avinguda del Paral·lel a principis del segle XX, els esforços perquè el públic s'hi identifiqués no només comprenien els arguments de les dramatúrgies i els personatges que les protagonitzaven, sinó també els decorats. Aquestes configuracions d'espais escènics, escenografies o «decorats», segons el terme emprat a l'època, pretenien reproduir amb fidelitat indrets concrets de la ciutat de Barcelona a fi d'acompanyar les històries representades amb aquest important component de realisme. La identificació del públic amb aquest teatre popular és una de les claus del seu enorme èxit. Si limitem el fenomen entre el 1917, any de l'estrena de L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, i el 1934, any de l'estrena de La Gloriosa, de Miquel Poal-Aregall, podem trobar nombrosos exemples d'un gènere que podríem anomenar «drama català del vuit-cents», obres basades en històries protagonitzades per membres de les classes populars barcelonines, especialment representants de la menestralia, ambientades al segle XIX i situades a la ciutat de Barcelona, concretament al que ara s'anomena districte de Ciutat Vella. Totes foren pro- duccions que varen fer un esforç de reproducció de la ciutat de Barcelona dalt l'escenari, amb la in- tenció de reforçar la identificació del públic amb les propostes dramàtiques.