Resumen de L’autonomia de l’estudi de disseny gràfic des d’una perspectiva relacional
- español
El estudio de diseño es considerada como la modalidad profesional más común y representativa de la disciplina. El objeto de estudio de ésta investigación es la forma de practicar el diseño gráfico propia de los estudios: un servicio comercial con unos determinados roles, funciones y métodos, así como también una manera de entender el proyecto y el rol del diseñador.
Este artículo analiza la forma de operar del estudio fijándose en las relaciones internas y externas del proyecto. El concepto máquina de Bryant (2014) nos permite analizar la forma de operar del estudio, poniendo en un mismo plano los componentes humanos, tecnológicos y metodológicos. Observando las interdependencias del estudio se puede visualizar el proyecto como un entramado de relaciones complejas donde el diseño dialoga con el contexto económico social y cultural. Entender el proyecto como un proceso de relaciones altera algunos conceptos de la cultura de estudio: la autoría se diluye, las temporalidades se extienden, se difuminan los límites entre proyecto y contexto, y no se distingue entre ideas y forma.
En la segunda parte aplico los conceptos de autonomía (Escobar, 2017) y autopoiesis (Maturana y Varela, 1972), para analizar la capacidad del diseñador para regular las relaciones con otros actores del proyecto. Escobar define la autonomía como la capacidad de relacionarse con el entorno en tus propios términos. Aplicando ésta definición al modelo estudio podemos diagnosticar algunas de sus limitaciones relacionales.
- català
L'estudi de disseny és considerada com la modalitat professional més comuna i representativa de la disciplina. L'objecte d'estudi d'aquesta recerca és la forma de practicar el disseny gràfic pròpia dels estudis: un servei comercial amb uns determinats rols, funcions i mètodes, així com també una manera d'entendre el projecte i el rol del dissenyador.
Aquest article analitza la forma d'operar de l'estudi fixant-se en les relacions internes i externes del projecte. El concepte màquina de Bryant (2014) ens permet analitzar la forma d'operar de l'estudi, posant en un mateix pla els components humans, tecnològics i metodològics. Observant les interdependències de l' estudi es pot visualitzar el projecte com un entramat de relacions complexes on el disseny dialoga amb el context econòmic social i cultural. Entendre el projecte com un procés de relacions altera alguns conceptes de la cultura d'estudi: l'autoria es dilueix, les temporalitats s' estenen, es difuminen els límits entre projecte i context, i no es distingeix entre idees i forma.
A la segona part aplico els conceptes d'autonomia (Escobar, 2017) i autopoesi (Maturana i Varela, 1972), per analitzar la capacitat del dissenyador per regular les relacions amb altres actors del projecte. Escobar defineix l'autonomia com la capacitat de relacionar-se amb l'entorn en els teus propis termes. Aplicant aquesta definició al model estudi podem diagnosticar algunes de les seves limitacions relacionals.
- English
The design studio is regarded as the most common professional practice and more representative of the graphic design discipline. The focus of this research is the way graphic design is practised in studios: a commercial service with specific roles, functions, and methods, as well as a way of understanding the project and the designer's role.
This article analyzes the operation of the studio by examining the internal and external relationships of the project. Bryant's (2014) machine concept allows us to analyze the studio's way of operating by putting human, technological, and methodological components on the same plane. By observing the interdependencies of the studio, the project can be visualized as a complex network of relationships where design interacts with the economic, social, and cultural context. Understanding the project as a process of relationships alters some concepts of the studio culture: authorship dissolves, timelines extend, the boundaries between project and context blur, and there is no distinction between ideas and form.
In the second part, I apply Escobar's concepts of autonomy (Escobar, 2017) and autopoiesis (Maturana and Varela, 1972) to analyze the designer's ability to regulate relationships with other actors in the project. Escobar defines autonomy as the ability to relate to the environment on your own terms. Applying this definition to the studio model, we can diagnose some of its relational limitations.
