Heus! Etiam mensas consumimus. Reescriptures de Carme Riera, Miquel de Palol i Tina Vallès

• Ardolino, Francesco ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, ISSN-e 2340-4841, Nº. 22, 2023 (Ejemplar dedicado a: Storie di un mare in comune: cibo, viaggi, lingue, identità i Acostaments al Curial e Güelfa: literatura, llengua i traducció; I-II), págs. 334-344
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Resum: L’objectiu d’aquesta contribució és de traçar una aproximació a tres obres literàries catalanes a partir del nexe comú de la reescriptura d’escenes lligades a la semàntica del menjar. No es pretén fer cap intent de categorització, sinó  disposar-les en seqüència segons el grau de relació, de menor a major, que aquests hipertextos tenen en comparació amb els seus hipotextos. Es començarà per l’ullet que Carme Riera fa a El Guepard de Tomasi di Lampedusa i, passant per les remissions de Miquel de Palol al Satyricon de Petroni, s’arribarà al remake explícit que Tina Vallès proposa davant del Palomar d’Italo Calvino. La hipòtesi en què es basa l’article és que aquestes reescriptures responen a una fórmula específica d’hipercitacionisme que, en l’àmbit de la Postmodernitat, s’aplica a partir del la idea segons la qual, davant la impossibilitat de destruir el passat, només ens queda la possibilitat de revisitar-lo –i potser, revisar-lo– de forma irònica.  Paraules clau: reescriptura, postmodernitat, ironia, Carme Riera, Miquel de Palol, Tina VallèsAbstract: The aim of this contribution is to trace an approach to three Catalan literary works from the common nexus of the réécriture of semantics in food scenes. It is not intended to make any attempt at categorization, but these hypertexts will be arranged in sequence according to the degree of relationship, from minor to major, that they have in comparison with their hypotexts. It will begin with the quote that Carme Riera makes to The Guepard, by Tomasi di Lampedusa, and, passing through Miquel de Palol’s references to Satyricon, by Petronius, we will arrive at the explicit remake of Italo Calvino’s Palomar by Tina Vallès. The hypothesis of this article is that these rewritings respond to a specific form of hypercitation, which, in the Postmoderm literature, is applied to the idea that, given the impossibility of destroying the past, there remains the possibility of revisiting it –or revising it– in an ironic way.Keywords: rewriting, postmodernity, irony, Carme Riera, Miquel de Palol, Tina Vallès