Las embajadas de la ciudad de Nápoles a Madrid, así como las de otras ciudades y reinos de la corona española a lo largo de la Edad Moderna, fueron prácticas representativas que brindaron a los súbditos la oportunidad de pre-sentarse «a sus reales pies» para proteger o ampliar antiguas prerrogativas o negociar nuevos privilegios. El ensayo reconstruye el perfil y la embajada de Pier Giovanni Capece Galeota (1597-1644), protagonista de un asunto, casi desconocido hasta hoy, que da testimonio ejemplar de las dificultades y los riesgos de una embajada y las repercusiones que podían sufrir los enviados de la ciudad al final de una legación en Madrid, de regreso a Nápoles.
The embassies from the city of Naples to Madrid, as well as those from other cities and kingdoms of the Spanish Monarchy throughout the Early Modern period, were representative practices that provided subjects with the opportunity to present themselves «a sus reales pies» to protect or expand ancient prerogatives or negotiate new privileges. This essay reconstructs the profile and embassy of Pier Giovanni Capece Galeota (1597-1644), a protagonist of a pretty unknown affair which serves as an exemplary testimony of the difficul-ties and risks involved in an embassy and the repercussions that the envoys of the city could suffer at the end of their mission in Madrid.
Le ambasciate della città di Napoli a Madrid, così come quelle di altre città e reinos della corona spagnola avvenute nel corso dell’età moderna, furono pratiche di rappresentanza che davano ai sudditi la possibilità di presentarsi «a sus reales pies» per tutelare o estendere antiche prerogative o per negoziare nuovi privilegi. L’articolo ricostruisce il profilo e l’ambasciata di Pier Giovanni Capece Galeota (1597-1644), protagonista di una vicenda, ad oggi pressoché sconosciuta, che testimonia in modo esemplare quali potessero essere le difficoltà e i rischi di un’ambasciata e le ripercussioni che gli inviati della città potevano subire al termine di una legazione a Madrid, tornati a Napoli.
Les ambaixades de la ciutat de Nàpols a Madrid, com aquelles de les altres ciutats i regnes de la corona espanyola que van tenir lloc a l’edat moderna, van ser pràctiques de representació que oferien als súbdits la possibilitat de presentar-se «a sus reales pies» per defensar o extendre antigues prerrogatives o per negociar nous privilegis. L’article reconstrueix el perfil i l’ambaixada de Pier Giovanni Capece Galeota (1597-1644), protagonista d’unes vicissituds fins ara no conegudes, que testimonien de manera exemplar quine spodrien ser les dificultats, els guanys i els riscos d’una ambaixada, i les repercussions que els enviats a la cort per la ciutat podien tenir al retorn de la seva delegació.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados