Amb aquest assaig l’autora estudia uns aspectes del dialecte alguerès relacionats amb la morfologia verbal —possiblement compartits per algunes varietats orientals i occidentals—, especialment referits al comportament de determinats verbs de la segona conjugació que en alguerès tenen tendència a passar a la tercera conjugació com per exemple corrir (córrer) o abatir (abatre). L’objectiu del present treball és, conseqüentment, de donar compte d’aquest fet, concretar les formes verbals afectades, comparar-les amb solucions idèntiques o aproximades d’altres varietats i, en darrer terme, plantejar si aquest fenomen respon a algun tipus d’influència o es tracta més aviat d’una evolució particular.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados