Elastografia de la Fàscia Plantar

• Ingrid Rabassó Yagüe ; Artur Crespo Matínez ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona. Departament de Ciències Clíniques.Escola de Podologia.
• Localización: El Peu, ISSN 0212-7709, Vol. 45, Nº. 2, 2023, págs. 6-12
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Elastography of the Plantar Fascia
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • English

    Introduction: Plantar fascitis is one of the most common pathologies of the foot, it repressent 80% of the pathologies of the heel. In the US, around one million visits a year, end with the diagnosis of plantar fascitis. In 80-90% of cases, they disappear within 10 months.

    Objectives: To analyse whether elastography is effective method for the early diagnosis of plantar fasciopathy in patiens with mild symptoms.

    Material and methods: A systematic review of the literature in the PUbmed and Scopus databases of articles evaluating electrography as a method of diagnosis of plantar fasciopathy.

    Results: 538 plantar fascia were analysed on the resulting 9 studies. SWE(Shear Wave Elastography) mode is used on 4 of the studies, RTSE(Real-Time Elastography) mode is used in 3 of the studies, and in two of the studies do not determine the elastography mode they use.

    Discussion: All the authors of the analysed studies conclude that elastography has a positive assessment in the diagnosis of plantar fasciopathy. Characterization of new ultrasound parameters of mechanical properties may aid in early diagnosis and in patients with mild symptoms, although this should be determined in future studies.

    Conclusions: Elastography imporves the diagnostic accuracy for plantar fasciopathy, however, it annot yet be stated that it is an effective method for the detection of plantar fasciopahty early in patiens with mild symtoms.

  • català

    Introducció: La fascitis plantar és una de les patologies més comunes del peu, representa el 80% de les patologies del taló. Als EUA al voltant d'un milió de visites anuals acaben amb el diagnòstic de fascitis plantar. En el 80-90% dels casos els símptomes desapareixen dins dels 10 mesos posteriors.

    Objectius: Analitzar si l'elastografia és un mètode efectiu pel diagnòstic precoç en la fasciopaties plantars en pacients amb simptomatologia lleu.

    Material i mètodes: Es va dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura en les bases de dades Pubmed i Scopus dels articles que valoressin l'electrografia com a mètode de diagnosis de la fasciopatia plantar.

    Resultats: En els 9 estudis analitzats es van estudiar un total de 538 fàcies plantars. En 4 dels estudis s'utilitza el mode SWE(Elestografia d'ones de cisallament), en 3 el mode RTSE(elastografia en temps real) i en dos dels estudis no determinen el mode d'elastografia que empren.

    Discussió: tots els autors dels estudis analitzats conclouen que l'elastografia té una valoració positiva en el diagnòstic de la fasciopatia plantar. La caracterització de nous paràmetres econogràfics de les porpietats mecàniques pot ajudar en el diagnòstic precoç i a pacients amb simptomatologia lleu, tot i que, s'ha de determinar en estudis futurs.

    conclusións: L'elastografia millora la precisió diagnòstica per la fasciopatia plantar, no obstant això, encara no es pot afirmar que sigui un mètode efectiu per la detecció de les fasciopaties plantar de manera precoç, amb simptomatologia lleu.