Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l’edat mitjana

• Bolòs, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
• Localización: Estudis d'història agrària, ISSN-e 2385-359X, ISSN 0210-4830, Nº 35, 2023, págs. 13-49
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Transformaciones y resiliencias en el hábitat de cataluña durante la edad media
  • Transformations and resiliencies in Catalan settlements during the Middle Ages
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    A lo largo de los diez siglos de la Edad Media, en Cataluña hubo cambios importantes en el poblamiento. Se produjeron roturas en la continuidad, aunque al mismo tiempo también hubo algunas notables pervivencias. En la alta Edad Media se creó una red de aldeas, al mismo tiempo que se abandonaban las villae romanas (aunque no siempre se borró el recuerdo de los fundi que habían existido). Estos hábitats se adaptaron a unas nuevas rea-lidades políticas y económicas, después de las conquistas de los árabes y bereberes (713-721) y las de los francos carolingios (759-801). Durante la Edad Media plena hubo transformaciones importantes en la sociedad y en el poblamiento: se edificaron pueblos de sagrera, pueblos castrales y villas nuevas planificadas. Al mismo tiempo, en algunas co-marcas creció mucho el hábitat disperso. Asimismo, continuaron existiendo pequeñas al-deas en las tierras pirenaicas y algunos antiguos núcleos de población (hábitats de época carolingia) del resto de Cataluña se convirtieron en pueblos y mansos.

  • català

    Al llarg dels deu segles de l’edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l’alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s’abandonaven les villae romanes (però de vegades no s’esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s’hagueren d’adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l’edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

  • English

    The ten centuries of the Middle Ages, in Catalonia, bore witness to many changes in its set-tlements. Significant breaks in continuity occurred, although at the same time there were a few noteworthy continuations. The Early Middle Ages saw the creation of a network of hamlets in tandem with the abandonment of the Roman villae (although the memory of the fundi lingered on). These habitats had to adapt to new political and economic reali-ties, after the conquests of the Arabs and Berbers (713-721), and Carolingian Franks (759-801). During the High Middle Ages, there were remarkable transformations both in soci-ety and in settlements with the construction of ecclesiastical villages, castral villages, and planned new towns. At the same time, in some regions, the number of scattered farm-steads increased dramatically. Also, hamlets continued to exist in the Pyrenean lands, and some settlements (e.g., villas and hamlets) from the rest of Catalonia became villages and farmsteads.