Resumen de Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia
- español
La tragedia ática ofrece varios ejemplos de la creencia de que el nombre propio describe la identidad y el futuro. Dejando a un lado otros usos de la etimología, examinamos los pasajes donde la interpretación explícita del significado de un antropónimo se emplea como recurso argumentativo. En la mayoría de casos los personajes aceptan tácitamente los presagios y el desarrollo del drama valida la interpretación etimológica como revelación de una verdad en principio oculta, también para el público.
- català
La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.
- English
Attic tragedy contains several examples of the belief that a name describes the bearer’s identity and future. Leaving aside other uses of etymology, we deal with the passages where the explicit interpretation of the meaning of an anthroponym serves as an argumentative tool. In most cases characters tacitly accept these omens and the development of the drama validates etymological interpretation as a revelation of an originally hidden truth, for the audience too.
