La poliglòssia al cinema català: signe d’identitat i/o de resistència?

• Jaume Martí-Olivella ^[1]
  1. [1] University of New Hampshire

     University of New Hampshire

     Town of Durham, Estados Unidos

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 13, 2018, págs. 3-19
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El cinema català contemporani immediatament posterior als Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 es caracteritza per oferir imatges que sovint es contraposen a la narrativa oficial que mostra Barcelona i Catalunya com un producte de consum turístic on les marques de la llengua, la cultura i la histὸria prὸpies són harmὸnicament assimilades i on les múltiples tensions originades per la immigració queden subsumides pel relat de l’hospitalitat oficial. De fet, el gruix de les pel·lícules analitzades es construeixen a partir de posar de manifest la proximitat i alhora la tensió entre els conceptes d’hostes i hospes, tal com els defineix Derrida. En el present estudi es destaquen tres de les seves característiques definitὸries. En primer lloc es constata el fet que constitueixen una nova mirada, en aquest cas femenina, del cinema català. En segon terme es comprova que parlen, encara que sigui com a rerafons a les seves històries amoroses, de dos temes comuns, el de la identitat cultural fragmentada i el de la pèrdua de la memòria histὸrica, tant a nivell individual com col·lectiu. I, en darrer terme, es defineixen per articular una poliglòssia que es postula tant com a signe identitari com a estratègia de resistència.

  • English

    Contemporary Catalan cinema produced immediately after the Barcelona Summer Olympic Games in 1992 has a common characteristic: to offer images that quite often counter those in the official narrative that present Barcelona and Catalonia as touristic commodities where any traces of the country’s own language, culture, and history have been harmonically integrated and where the multiple tensions originated by the flux of immigration become subsumed by the official story of successful hospitality. In fact, most films discussed here are built by showing the proximity, and, at the same time, the tension between the concepts of hostes and hospes, as they have been defined by Derrida. This study foregrounds three of the main characteristics that define this new wave of Catalan cinema. First, it shows that it embodies a new gaze, in this case, a female one. Second, it argues that, beyond their background of romantic tales, these films present two common themes: that of a fragmented cultural identity and that of the loss of the historical memory, both on individual and collective terms. Lastly, this cinema is defined by its articulation of a poliglossic narrative that becomes both an identity marker and a strategy of resistance.