Berta Cáceres, agència i resistència: una interpel·lació feminista-indígena a la crisi capital / vida

• Judith Muñoz Saavedra ^[1] ; Maria Soledad Ascencio Cortés ^[3] ; Zoila Madrid Rossel ^[2]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Universidad Nacional Autónoma de Honduras

     Universidad Nacional Autónoma de Honduras

     Honduras

     
  3. [3] Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaiso

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 137, Nº 2, 2023, págs. 57-72
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • L’objectiu d’aquest article és presentar la relació i confluència entre els agenciaments feministes i les estratègies de resistències dels moviments de dones indígenes de Mesoamèrica a través de la figura de l’activista indígena hondurenya Berta Cáceres Flores, assassinada en 2016. D’acord amb això, s’analitza el discurs de Cáceres com a líder del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), entre 2009 i 2016, a partir de tres dimensions analítiques centrals: agenciament, estratègies de resistència i feminismes comunitaris-indígenes. L’estratègia metodològica seguida, centrada en l’anàlisi sociològica del discurs, destaca la composició del discurs a partir d’un conjunt de categories, la comprensió del context de producció i la seua interpretació com a pràctica social. Els resultats de l’estudi apunten al fet que el posicionament discursiu de Cáceres encarna la confluència entre les resistències indígenes i els agenciaments feministes, és a dir, la defensa comunitària del territori-terra i del territori-cos, en resposta a la crisi capital-vida i la mercantilització dels béns comuns. D’igual manera, aquest treball problematitza el relat hegemònic del neoliberalisme posant en valor propostes emanades des de les subjectivitats que resisteixen davant el patró de poder capitalista colonial, i que s’expressen en pràctiques basades en «el comú», la cura, la reciprocitat, la vida en comunitat vinculada a la naturalesa i la priorització de la reproducció de la vida.