Algunas reflexiones sobre el género gramatical en español

• M.ª Concepción Maldonado González ^[1]
  1. [1] Universidad Complutense de Madrid

     Universidad Complutense de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias, ISSN-e 2565-0394, Vol. 6, Nº. 1, 2023 (Ejemplar dedicado a: Treballar l'escriptura a través de la gramàtica), págs. 37-54
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Some reflections on grammatical gender in Spanish
  • Algunes reflexions sobre el gènere gramatical en espanyol
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    De entre las muchas cuestiones relacionadas con el género gramatical en español, dos asuntos saltan con cierta regularidad a los medios de comunicación y levantan polémica entre los hablantes. En primer lugar, nos referimos a la formación de nuevos femeninos (miembra, jóvenas, portavoza, pilota, detectiva…), y de nuevos masculinos (matrón, comadrón, amo de casa…), creados a partir de masculinos y femeninos ya existentes. En segundo lugar, aludimos a la sustitución del masculino genérico (todos los niños) por otras fórmulas, tales como el uso de un término colectivo o con significado genérico (la infancia, la niñez), el desdoblamiento (todos los niños y todas las niñas), el uso de recursos gráficos (tod@s l@s niñ@s, todxs lxs niñxs), y, cada vez con más frecuencia, la implantación de un tercer morfema de género, nuevo en el paradigma flexivo del español (todes les niñes).

    En este artículo analizaremos ambos fenómenos y estableceremos una comparación entre ellos, siguiendo un mismo planteamiento metodológico: breve resumen del marco teórico, propuesta de ejercicios en el aula de la ESO, y evaluación de esa experiencia y de su efectividad para propiciar entre el alumnado una reflexión sobre la lengua.

  • català

    Amb certa regularitat, entre les moltes qüestions relacionades amb el gènere gramatical en espanyol, dos assumptes salten als mitjans de comunicació i aixequen polèmica entre els parlants.

    En primer lloc, ens estem referint a la provocadora o necessària formació de nous femenins (miembras, jóvenas, portavoza…), més enllà dels relacionats amb professions cada vegada més exercides per dones (pilota, árbitra, obispa, detectiva, perita…), i a la formació de nous masculins (ja anomenem amb naturalitat matrón o comadrón a l'home especialitzat en l'assistència a les parteres, però, passa el mateix amb el terme amo de casa per designar els homes que exerceixen les tasques domèstiques?).

    En segon lloc, ens referim a l'ús de fórmules flexives noves per evitar l'ús del masculí genèric. Així, per exemple, quan volem anomenar un grup de menors sense especificar el seu sexe podem dir todos los niños, podem utilitzar un terme col·lectiu o amb significat genèric (la infancia, la niñez), podem desdoblar el gènere gramatical (todos los niños y todas las niñas), podem fer servir dos recursos gràfics, vàlids només per a l'escriptura (tod@s l@s niñ@s, todxs lxs niñxs), i, cada vegada amb més freqüència, podem també veure utilitzat un tercer morfema de gènere, nou al paradigma flexiu del espanyol: l'ús de la terminació en -e (todes les niñes).

    Analitzarem tots dos fenòmens i establirem una comparació entre ells.

  • English

    Among the many issues related to grammatical gender in Spanish, two topics appear frequently in the media, arousing controversy among speakers. First, we refer to the formation of new feminine forms (miembra, jóvenas, portavoza, pilota, detectiva...), and new masculine forms (matrón, comadrón, amo de casa...), created from existing masculine and feminine words. Secondly, we refer to the replacement of the generic masculine (todos los niños) by other formulas, such as the use of a collective term or an expression with a generic meaning (infancia, niñez), repetition (todos los niños y todas las niñas), the use of graphic sollutions (tod@s l@s niñ@s, todxs lxs niñxs), and the implementation of a third gender morpheme, new in the inflectional paradigm of Spanish (todes les niñes).

    In this article we will analyze both phenomena and establish a comparison between them, following the same methodological approach: brief summary of the theoretical framework, proposal of exercises in the ESO classroom, and evaluation of this experience and its effectiveness in encouraging students to reflect on language.